Les accions dels CDR no són terrorisme

Després de la rebel·lió i la sedició, el terrorisme. Complint ordres del Jutjat Central d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional, la Guàrdia Civil va portar a terme una operació contra els Comitès de Defensa de la República (CDR) per les protestes que es van produir fa una setmanes arran de l'ordre de processament dictat pel jutge Pablo Llarena contra els líders del procés i l'arrest de Carles Puigdemont a Alemanya. Una dona va ser detinguda sota l'acusació de rebel·lió i terrorisme i de coordinar els CDR, després que viralitzés per les xarxes un missatge d'àudio en què detallava una sèrie d'accions com la presa dels ports i el bloqueig de Mercabarna. La fiscalia de l'Audiència Nacional, a instàncies de la qual ha actuat el jutjat, considera que els promotors d'aquests «actes vandàlics» posen en perill «la pau pública, l'ordre constitucional i la mateixa essència del sistema democràtic». D'aquí l'acusació de rebel·lió (el discutit i discutible supòsit legal que sosté el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena) i de terrorisme.

Convé dir-ho sense ambigüitats: les accions dels CDR de les últimes setmanes no són actes de terrorisme. Són actes vandàlics, de sabotatge, de trastorn de l'ordre públic. En els enfrontaments amb els antiavalots dels Mossos d’Esquadra hi va haver resistència a l'autoritat i agressions. Tot plegat ha de ser investigat i, si s'escau, posat en mans de la justícia. Però en un país com Espanya, que ha patit amb tant de rigor el terrorisme d'ETA i el gihadisme, voreja perillosament la banalització del terrorisme qualificar així els actes dels CDR dins d'una estratègia general que busca vincular el procés amb la violència ara i, retrospectivament, en els nefastos dies de setembre i octubre. Crida l'atenció que l'operació arribi després que des de diferents àmbits polítics s'equiparessin els CDR amb la kale borroka.

La justícia alemanya ja ha donat una seriosa bufetada a l'Estat espanyol pel peculiar concepte de violència amb què s'està tractant penalment la causa oberta contra l'independentisme. Abans ja ho van fer prestigioses veus jurídiques dins del país. Ara s'insisteix en això amb el terrorisme. Deixar en mans de la justícia un problema polític ja va ser una mala idea. Forçar la interpretació de la justícia és un camí encara pitjor.