Per què Rossi vol aniquilar Márquez

Un va perdre el control a la pista, i l’altre, a fora. Un es va sentir protagonista d’una de les remuntades i proeses més grans de l’esport i l’altre va aprofitar el moment per venjar-se de tots els mals que li ha produït el seu adversari. Un, Marc Márquez (Honda), que era un o dos segons més veloç que la resta, hauria d’haver mesurat millor les seves forces, el seu poder, la seva fogositat i fer les coses amb més cap i paciència, encara que l’incident ocorregut a la graella de sortida va poder influir en la seva excessiva precipitació en carrera.

    

Valentino Rossi (Yamaha) hauria d’haver acceptat les disculpes del tetracampió català, haver-lo criticat, per descomptat, però mai donar a entendre que Márquez és un perill per a MotoGP, quan ha sigut, des de la seva aparició el 2013, una autèntica benedicció per al campionat (com ho és el Doctor, per descomptat), demostrant ser superior als altres al conquistar, sempre legalment i netament, és cert, amb un estil molt agressiu, quatre dels últims cinc títols mundials.

LES EXPLICACIONS

Márquez va admetre haver-se precipitat en la carrera de l’Argentina. Però ho va reconèixer més en el xoc i l’incident amb Aleix Espargaró («anava diversos segons més veloç que ell i no vaig mesurar bé la distància»), però mai en la topada amb Valentino Rossi «perquè allà la meva moto va entrar en un bassal d’aigua, es va bloquejar la direcció i vaig haver de deixar anar els frens»,  va valorar per explicar per què va fer caure Vale.

Pensar, com ha dit Rossi, que Márquez ho va fer expressament és antiesportiu, injust, per part del campioníssim italià i, sobretot, dona una idea del dolor que sent Rossi, que persegueix el seu desè títol mundial des del 2009 i al qual l’aparició de pilots com Casey Stoner, Jorge Lorenzo i Marc Márquez l’hi han anat endarrerint any a any.

    

Rossi no és la persona més adequada per dir que Márquez fa el que li dona la gana i no té respecte pels seus companys de graella. Si algú ha fet fins ara el que ha volgut i s’ha proposat ha sigut el campioníssim italià, sempre protegit per l’organització del Mundial, per la companyia Dorna, que, lògicament, el considera no només l’autèntica icona d’aquest esport i de l’espectacle televisiu, sinó la imatge mateixa de MotoGP. Rossi no és la persona més adequada per parlar de netedat i, del contrari, que l’hi pregunti a Sete Gibernau o al mateix Casey Stoner.

AQUELLA FAMOSA PUNTADA

I sobre la petició de Rossi, Massimo Meregalli i Lin Jarvis d’una sanció més greu a Márquez, només recordar que, a Malàisia-2015, quan Rossi li va donar una puntada a Márquez (molts, a Itàlia, segueixen pensant que aquella guitza no va existir), l’italià únicament va ser castigat a sortir l’últim en el següent gran premi, a València, però va mantenir els 16 punts de la tercera plaça de la carrera de Sepang, en què va tirar a terra Márquez. L’esbojarrat comportament de Márquez a Termas de Rio Hondo li va suposar, justament, al català el seu primer zero de la temporada.

Molt pocs al pàdoc del Mundial pensen el que pensa Rossi sobre Márquez. I són molts els que pensen en pilotatges esbojarrats com, a vegades, els de Jack Miller, Johann Zarco o Danilo Petrucci. Cap pilot va voler parlar, diumenge a la nit, de la nova picabaralla Rossi-Márquez. Ni Jorge Lorenzo ni Maverick Viñales van pronunciar cap paraula. Andrea Dovizioso es va limitar a dir la veritat, pura i dura: «Quan un és tan superior com ho era Marc en carrera, ha de fer les coses amb més cap. Marc, en aquest sentit, ha gestionat molt malament la seva superioritat».

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

I, si volen conèixer una opinió d’expert, llegeixin el que va dir Aleix Espargaró, amb 215 grans premis a la seva granota: «Petrucci em va donar un cop molt més fort del que Marc va fer amb Valentino i ningú li va dir res. La sanció a Marc em va semblar justa, però molt pitjor va ser el que va fer Petrucci i no li va passar res».

És evident que en les manifestacions de Rossi no només hi ha ganes, intenció, de col·locar Márquez al banc dels acusats, sinó també desitjos d’intimidar-lo perquè deixi de córrer amb l’agressivitat que corre i, sobretot, amb la determinació que mostra en cada carrera. Ningú pot creure’s que Márquez, guanyador de quatre dels últims cinc mundials de MotoGP, vencedor de 35 dels 91 grans premis que ha disputat en la màxima categoria, rècord de poles (45) en aquestes mateixes 91 carreres i amb 64 podis, ha conquistat aquests rècords intimidant els seus rivals, xocant amb les seves cames i traient-los de la pista.