Anar al contingut

Comunicació i noves tecnologies

De les emoticones als avatars immersius

Carmina Crusafon

L'evolució del llenguatge digital té com a tret dominant un creixent protagonisme de les emocions i els sentiments

L'ús dels telèfons mòbils ha influït de manera definitiva en la nostra manera de comunicar-nos. El llenguatge ha incorporat nous elements més enllà de l’ús de l’abecedari i dels signes de puntuació. Les emoticones, els gifs, els emojis i els avatars són ara part de la nostra comunicació. Es poden identificar cinc fases en la seva evolució. Vegem quines són les seves diferències i què han aportat a les nostres converses.

Primer van arribar les emoticones. Es tracta d’una visualització tipogràfica d’una representació facial. Es coneixen com les icones de les emocions. Segurament els han utilitzat en algun dels seus missatges electrònics. Per exemple, ;-) o :-0. S’atribueix al científic informàtic Scott Fahlman el seu primer ús al setembre del 1982 a la universitat Carnegie Mellon.

En una segona etapa, s’introdueixen els emojis i els gifs. Els primers van ser inventats el 1990 per Shigetaka Kurita, gràcies a un encàrrec de l’operadora japonesa de telefonia NTT DoCoMo amb el propòsit de ser utilitzats pels seus clients. El nom és una contracció de les paraules japoneses e (imatge) i moji (grafia), que es tradueix com a pictografia. Els primers eren molt simples i es van inspirar en l’art del manga i en els caràcters kanji. Ara, estan disponibles a la majoria de les aplicacions de missatgeria instantània, i ofereixen estils diversos que es pot traduir en els diferents sistemes operatius gràcies a l’Unicode. Els gifs responen a imatges animades que es repeteixen en períodes molt curts de temps, normalment entre 5 i 10 segons. El seu objectiu: potenciar l’emoció del missatge. El seu ús s’ha generalitzat tant per a la comunicació personal com comercial.

Posteriorment, l’arribada de les xarxes socials, especialment de Twitter i d’Instagram, incorpora nous elements comunicatius. Amb elles es generalitza l’ús de les enganxines digitals personalitzades (conegudes també com a stickers) i dels primers avatars per a la comunicació mòbil. En el cas dels últims, el seu ús s’ha popularitzat primer amb els videojocs i ara amb els telèfons intel·ligents o smartphones. Consisteixen a crear un personatge definit a partir dels trets escollits per l’usuari. Amb ells s’incrementen l’ús d’imatges en les comunicacions personals en detriment del text.

La quarta etapa se situa amb l’arribada dels filtres i lents per a selfies, popularitzats per la xarxa social Snapchat. La millora de les característiques de les càmeres dels telèfons mòbils juntament amb la necessitat d’incorporar més entreteniment a les fotografies els ha fet elements essencials per a molts dels usuaris, especialment per als més joves. A més, han incorporat la tematització i la seva vinculació amb dates assenyalades en el calendari.

Els últims a arribar han estat els avatars immersius, també coneguts com a animoji. S’han popularitzat com una de les novetats que han portat els últims dispositius d’Apple (IphoneX) i de Samsung (S9). Es tracta de la incorporació de la realitat augmentada a la comunicació més personal gràcies al sistema de reconeixement facial. Es crea personatge a partir de la cara i els moviments de l’usuari del mòbil. A més, s’incorpora també so, especialment música o sons identificats amb alguna emoció. Alguns ja anomenen aquesta possibilitat la funció karaoke.

Aquesta nova manera de comunicar planteja un conjunt de qüestions de fons. La primera és si la primacia del llenguatge visual sobre el textual millora o deteriora la nostra capacitat comunicativa. Aquest creixement de les icones i de les imatges no és sempre rebut de forma positiva i alguns observen un cert retrocés en l’evolució del llenguatge. A més, les imatges tenen lectures diferents, cosa que multiplica interpretacions i al seu torn, confusions o malentesos.

La rapidesa i immediatesa de la comunicació gràcies a la tecnologia mòbil facilita les converses; però incorpora una essència molt efímera i complica el dret a rectificar. Moltes vegades té una alta penalització, sobretot si ens deixem portar més per l’emoció que per la raó. Múltiples són els exemples a WhatsApp o a les xarxes socials.

La tecnologia digital ha contribuït amb nous elements a les nostres converses. El que encara està per determinar és si hem enriquit i millorat la nostra comunicació o el que hem aconseguit ha estat únicament estar més connectats.