Anar al contingut

Contrapunt

Els Pressupostos i la tensió independentista

Clemens Bilan

Els Pressupostos i la tensió independentista

Salvador Sabrià

A mesura que s’han pogut analitzar amb més deteniment els continguts detallats del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2018 han aparegut elements que rebaixen el nivell efectiu de les promeses de noves ajudes públiques o de beneficis per a les classes més desafavorides. No es tracta que no existeixin com a tals, sinó que la seva aplicació, si arriben a aprovar-se els comptes, serà molt més dilatada en el temps del que s’havia anunciat, i en alguns casos no serà plenament efectiva fins al 2019. Un any, per cert, més electoral que el 2018. 

Un exemple clar és l’esbombada rebaixa fiscal, amb l’elevació del mínim exempt a l’IRPF de 12.000 euros a 14.000 per a salaris i pensions, i augments de les rebaixes vigents per a rendes de fins a 18.000 euros. La millora, calculada i anunciada a bombo i platerets pel Govern central, equival a una xifra anual d’uns 440 euros. Però, oh, sorpresa, no es notarà tota durant aquest exercici, només la meitat, malgrat que al publicitar-se el seu caràcter retroactiu des de l’1 de gener feia la impressió que s’ingressaria íntegrament aquest any. Són petits detalls… però l’anunci i els seus efectes ja estan fets.

Hi ha altres aspectes menors que fan dubtar també de l’exactitud real dels càlculs. No s’hi inclou el cost anual del rescat de les autopistes fallides, que el mateix Govern va xifrar en el seu moment en un mínim de 1.000 milions. És la mateixa xifra que costaran les pujades addicionals de la majoria de les pensions. A més, com passa en un llit amb els llençols massa curts, quan s’estira per cobrir un costat es queda al descobert l’altre. En aquest cas quedaran afectades negativament les llars amb menys ingressos que reben ajudes públiques perquè s’ha congelat l’indicador públic de renda d’efectes múltiples, més conegut per les seves sigles IPREM, i aquesta mesura afectarà negativament un gran nombre de subvencions.

Però el principal problema del projecte continua sent la falta de suficients suports parlamentaris per aprovar-los. Els cinc vots imprescindibles del Partit Nacionalista Basc (PNB) poden resultar encara més difícils d’aconseguir per a Mariano Rajoy si aquest persisteix a mantenir la vigència de l’article 155 a Catalunya després de la clatellada judicial que li va donar el tribunal alemany que va rebutjar el delicte de rebel·lió en el cas de Carles Puigdemont al deixar-lo en llibertat sota fiança. Un problema afegit és que, mentre que el PP intenta guanyar temps i endarrerir al màxim el debat de les esmenes a la totalitat, el partit del Govern com més va pitjor, amb el cas Cifuentes en lloc destacat, i a Ciutadans, defensor de la lluita contra la corrupció, cada vegada se li fa més difícil justificar el seu suport.