Benvinguda la tercera cama

Són moltes les poblacions que disposen d'un mitjà de comunicació. En molts casos són revistes modestes, de publicacions mensuals, que recullen dades de la vida local, no forçosament importants. Però són un estimable instrument de vinculació de tots els veïns. "Aquesta és la nostra revista". 'Xipreret' és un exemple molt especial, perquè s'edita a l'Hospitalet i jo, barceloní, el rebo regularment des de fa anys.

Quin contrast hi ha, a vegades, entre les publicacions que tenen un petit àmbit de difusió i les informacions de la premsa que es pot qualificar de generalista. Fa uns dies llegia a El Periódico una informació encapçalada per aquest titular: "8.000 quilos de ferralla espacial estan a punt de caure sobre la Terra". Una estació xinesa estava fora de control i es preveia que es desintegrés en l'atmosfera aquest mes d'abril.

Immediatament vaig pensar que el mes d'abril el teníem molt a prop. No es tracta d'un d'aquells vaticinis que es fan sobre un futur de segles. Afortunadament ens han fet saber que la caiguda d'aquests fragments ha estat en zones deshabitades.

Això em fa pensar que no cal anar a l'estratosfera per comprovar que les amenaces existeixen al nostre planeta. Antigament es deien "menaces" però la intenció era, i és, la mateixa. Diem que el temps amenaça pluja, però això no és res al costat de les amenaces personals. "Si no fas això que et dic..."

Notícies relacionades

Optimisme moderat

Liceu Mar, una oportunitat per a Barcelona

És trist amenaçar, perquè suposa la voluntat de fer mal. Amenaçar algú si no es decideix a fer el que nosaltres volem. En altres temps, més rurals, hi havia caps de casa que amenaçaven amb un bastó, o una bastonada, els nens que no obeïen una ordre. Podrem dir que existia un dret de bastó.

Ara han guanyat els bastons amables, que ajuden a caminar els vells i els qui tenen unes cames insegures. Quin invent de la nostra espècie: els humans de les tres cames.