Pressupostos electorals

Per entendre els Pressupostos s’ha de tenir en compte tres factors. El primer és que el 2019 coincideixen eleccions autonòmiques, municipals i europees. El segon és que les enquestes de vot pronostiquen una pujada forta de Ciutadans, que no pateix el desgast de governar grans ciutats o autonomies, en detriment d’un PP amb fronts oberts per tot arreu (des del conflicte català a la crisi de Cristina Cifuentes pel seu màster fantasmaCristina Cifuentes). El tercer és que el Govern no té els suports necessaris per tirar endavant aquests comptes davant la negativa del PNB a atorgar-li els seus vots mentre es prolongui el 155 a Catalunya.

Aquests tres aspectes són necessaris per comprendre la vocació d’aquests comptes que arriben amb sis mesos de retard i que busquen dos objectius que no tenen res a veure amb recuperar l’Estat del benestar perdut o fer un gest amb Catalunya. Aquests són: apaivagar pensionistes, funcionaris i famílies per enfrontar-se a les eleccions del 2019 i posar pressió al PSOE perquè li aprovi els comptes. A la Moncloa saben que sense pressupostos l’Executiu no aguantarà la pressió i estan disposats a fer servir les seves armes. Així, les pujades de les pensions, les baixades d’impostos i l’alça dels sous dels funcionaris seran munició amb la qual el PP dispararà contra els que no li vulguin aprovar els comptes.

Objectiu: aprovar-los

Notícies relacionades

El Jaguar del corruptor

Hi ha solució davant l’ocupació il·legal

Per forçar Pedro Sánchez per la via dels seus propis barons, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, també ha incorporat als Pressupostos la possibilitat de pactar quitacions o reestructuracions de deute de les autonomies dins del marc del Consell de Política Fiscal i Financera, un tema que no requeria ser introduït per la via de la negociació dels Pressupostos.

En resum, els comptes estan orientats, sobretot, al fet que s’aprovin. De la resta de gestos possibles, com per exemple a Catalunya mitjançant una inversió de l’Estat en infraestructures que es correspongués amb el pes del seu PIB en l’economia, ni rastre. Una oportunitat perduda si en veritat hi hagués interès a acostar posicions.