Anar al contingut

La lluita per la igualtat

Feminisme de dretes

Marta Roqueta

Dones de tots els partits han rebut atacs masclistes; homes a esquerra i dreta han comès actes masclistes

Que algunes feministes afirmin que ser de dretes és incompatible amb ser feminista em grinyola. Dones de tots els partits han rebut atacs masclistes; homes a esquerra i dreta han comès actes masclistes. Activistes d’esquerres de tota índole constaten la dificultat d’acabar amb el masclisme en les seves organitzacions, en part perquè hi ha homes que s’escuden en la seva condició d’aliat feminista o en els ideals feministes de la seva entitat per tenir comportaments masclistes i perpetuar el seu privilegi. 

És veritat, no obstant, que moltes polítiques de dreta únicament se’n recorden del feminisme per repel·lir atacs sexistes, promocionar-se a si mateixes o utilitzar la seva condició de dona per tapar el sexisme de la seva formació política. 

Algunes espanyoles que s’han definit com a feministes de dretes (o liberals) semblen més preocupades per desmentir altres feminismes –reproduint idees neomasclistes en el procés– que no pas per construir una agenda emancipadora. 

Les seves propostes acostumen a ser limitades, al no contemplar les relacions de poder estructurals que constrenyen la nostra capacitat d’acció i decisió. Això no és incompatible amb un ideari liberal, més aviat tot al contrari. 

De fet, les teories feministes actuals, en la seva crítica a l’Estat, faciliten la seva lectura liberal, a favor o en contra. O, com explica Saba Mahmood, una de les interpretacions del concepte d’agència que més fortuna han fet entre els feminismes és de matriu liberal.

Un acte hipòcrita

Així doncs, negar que es pot ser de dretes i feminista em sembla problemàtic. Aparta dels feminismes dones que ja solen ser reticents a abraçar-los. Invisibilitza les aportacions que dones de dretes, i el feminisme liberal, han fet a la lluita feminista. Simplifica qüestions de gran envergadura dins dels corrents de pensament feminista. 

I a vegades és un acte hipòcrita: algunes feministes acusen les dones de dretes de no preocupar-se per totes les dones, una cosa que sí que fa, diuen, el feminisme. Si és així, la majoria del feminisme occidental, passat i present, d’esquerres o no, no ho és. Ni ho ha sigut mai.