Temps de qualitat

Article 580. Un amic meu diu que aquesta època és la més propícia per ignorar la resta de les persones. Ell comenta que abans, quan només existia el telèfon fix, el podies agafar o no. Ara amb el mòbil, els missatges, WhatsApp i les xarxes socials hi ha un munt d’informació que no es contesta mai. Ell creu que estem vivint la dècada en què més s’ignoren els éssers humans entre ells per la facilitat de contactar amb l’altre, que resta valor a la comunicació.

Potser té raó i això ho enllaço amb una altra cosa que em va explicar una amiga aquell mateix dia… Gairebé us ho explico després del millor de la setmana.

Tercer lloc. Vida y arte de Verdi, de Julian Budden (Turner Música). Més que una altra biografia  més del mestre, és un catàleg de quines van ser les emocions que el van portar a compondre les seves partitures més famoses.

Segon lloc. Heartstone, escrita i dirigida per Guðmundur Arnar Guðmundsson. Una bella història explicada a un ritme diferent i que necessita de la teva pròpia interpretació per dotar-la del final que desitgis.

Primera posició. Héroes en el infierno, escrita per Ken Nolan i Eric Warren Singer, i dirigida per Joseph Kosinski. Una història real de les que toquen l’esòfag. La pel·lícula creix amb el metratge igual que els incendis i acabes sorprès davant tanta passió i lluita.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

I la meva amiga em va dir que últimament sentia massa per la tele l’expressió «temps de qualitat», que prové del quality time americà. Diu que no entén per què es fa tant d’èmfasi en el fet que has de tenir «temps de qualitat» amb les persones pròximes com si el temps que dediques a l’altra gent fos d’inferior qualitat.

Crec que tots dos parlen del mateix, de no perdre la comunicació amb ningú i de respondre sempre de forma pròxima. Al capdavall ja ho deia Albert Einstein: «¿Vius en un univers hostil o en un d’amigable? La teva resposta condicionarà la teva manera de viure en aquest món». ¡Bon diumenge!