LA CLAU

¡Convenci les víctimes!

Capitalitzar amb la presó permanent el dolor dels afectats per crims mediàtics va contra la lletra i l'esperit de la Constitució

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp42519586 madrid 14 03 2018 politica el padre de diana qer y el de mar180315132017

zentauroepp42519586 madrid 14 03 2018 politica el padre de diana qer y el de mar180315132017

El Congrés ha iniciat la derogació de la presó permanent revisable imposada el 2015 pel corró parlamentari del PP, que el Poder Judicial i el Consell General de l’Advocacia van jutjar inconstitucional i el Consell d’Estat, inoportuna. El Constitucional no ha dit l’última paraula, cosa que no és obstacle perquè les forces que llavors la van rebutjar, avui majoritàries, n’impulsin l’abolició.

Les posicions del PP Ciutadans, que postulen en solitari la vigència de la reforma penal, mereixen anàlisis diferenciades. Al partit de Mariano Rajoy –que el 2010 no tenia cap inconvenient parlar de «cadena perpètua» –, la defensa de la seva obra legislativa se li suposa, com el valor a l’Exèrcit. Congruència que no s’entreveu en el partit d’Albert Rivera.

En tan sols cinc mesos, Cs ha passat de defensar la supressió d’una figura «demagoga fins i tot en la seva denominació, perquè és la cadena perpètua», a censurar la seva «derogació en calent». Traduït: que si s’ha de derogar es deroga, però no tot just ara, amb l'assassinat del nen Gabriel Cruz ocupant hores i hores de televisió.

Més explícit va ser el portaveu del PP en el debat parlamentari. José Antonio Bermúdez de Castro va assenyalar a la tribuna de convidats, que acollia familiars de víctimes mediàtiques com Diana Quer, Mariluz Cortés o Marta del Castillo, per interpel·lar el portaveu socialista: «No em convenci a mi. ¡Convenci'ls a ells!»

Notícies relacionades

LA DRETA sol escudar-se darrere les víctimes per legitimar les seves pulsions legislatives i desarmar l’adversari; ja ho va fer una dècada enrere a compte del diàleg amb ETA. El que crida l’atenció és la barra amb què pretén capitalitzar el dolor aliè, fent cas omís de la Constitució que tant diu defensar.

Al regular la recollida de firmes per promoure reformes legals, la Carta Magna exclou les matèries que afectin drets fonamentals, per evitar que la seva defensa quedi a mercè de l’estat d’ànim social. El constituent no va preveure que els mateixos  partits s’abonessin al populisme punitiu.