Les dades obertes: la matèria primera més democràtica

El passat 3 de març va tenir lloc l’Open Data Day.  Per setena vegada, grups de tot el món van organitzar esdeveniments per mostrar els beneficis de l’open data. Les dades obertes suposen una millora democràtica ja que fan «real» el seu caràcter públic, posen a l’abast de tota la ciutadania informació útil i utilitzable i, al seu torn, són un excel·lent recurs per a la creació d’aplicacions i serveis.

Després de més de 10 anys en què els països pioners van posar en marxa els seus portals d’open data –Barack Obama, als Estats Unites i Gordon Brown, al Regne Unit, van presentar amb pocs mesos de diferència les seves iniciatives–, sabem que no es tracta només de publicar dades, s’ha de fomentar la seva reutilització. Sense oblidar l’avantatge que ens porten els països anglosaxons, ja que l’obertura de dades públiques segueix sent una assignatura pendent de la nostra democràcia. 

En la recent avaluació del programa Open Data for Development, una iniciativa de 15 milions de dòlars, no s’ha obtingut un impacte suficient en la millora social i econòmica en la població final, com els petits agricultors de l’Àfrica.

Quatre pilars

Les dades obertes tenen un impacte positiu en la societat que es poden resumir en quatre pilars: la millora del mateix govern, la seva aportació per a la millora de solucions a problemes públics, l’apoderament de la ciutadania i la generació d’oportunitats econòmiques.

Les millores en la governança de l’open data aporten un benefici social que justificaria per si mateix les iniciatives públiques, però a més tenen un gran potencial econòmic. 

La utilització de les dades obertes són la base de molts serveis i activitats innovadores. La possibilitat de poder-los utilitzar per qualsevol persona i per a qualsevol finalitat posa aquest recurs a l’abast de tothom. 

Equitat econòmica

Quan el primer ministre Gordon Brown va presentar el portal de dades obertes del Regne Unit (data.gov.uk) el 2009, va explicar que aquesta iniciativa tenia l’objectiu d’obrir oportunitats a les empreses, augmentar la transparència i atorgar poder als i les consumidores. Dos elements que fomenten l’equitat en l’economia, per una banda, oferint dades que permeten a la ciutadania estar més informada com a consumidora. I, per l’altra, aquestes dades accessibles permeten generar activitats econòmiques.

Les dades són la nova matèria primera, i les dades obertes són la més democràtica. Actualment, el big data i la intel·ligència artificial –basada en dades– són les tendències tecnològiques que més impacten en la transformació digital de les empreses.

El Regne Unit ocupa el número u a nivell mundial del Data Barometer. A més, la seva estratègia d’obertura de dades atribueix gran importància a la innovació i la dinamització econòmica basada en dades. Fins i tot es va crear un organisme específic, l’Open Data Institute (amb finançament publicoprivat), que té com a missió recolzar la creació de valor econòmic basada en dades. Aquesta política sostinguda ha tingut impacte.

Actualment trobem nombrosos exemples de petites empreses que han aconseguit crear activitat basada en dades obertes. Un informe del 2015 va localitzar 270 empreses de dades obertes al Regne Unit. El 54 per cent, pertanyen al sector de la informació i la comunicació; el 21 per cent són cientificotècniques; l’11 per cent, de serveis per a les empreses, i el 5 per cent, d’entreteniment.

Compartir estratègies 

A Barcelona, l’Open Data Day d’aquesta edició s’ha centrat en la reutilització de les dades obertes, precisament per compartir estratègies i fomentar l’ús efectiu. Es van presentar projectes diversos basats en dades púbiques, com StoryData BCN, una nova agència especialitzada en el periodisme de dades; el projecte europeu sobre transparència en la despesa pública Digiwhist (Digital Whistleblower) realitzada en col·laboració amb Xnet; Innovation and Human Rights –base de víctimes del franquisme i la guerra civil.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Es va arribar a la conclusió que les polítiques d’open data han de prioritzar la divulgació, la formació i la creació d’espais intermediaris que facilitin que aquestes dades es transformin en valor social i econòmic. La publicació de dades no es transforma automàticament  en valor social i econòmic. S’han de facilitar instruments perquè les persones siguin capaces de transformar dades en valor econòmic. Si no es tractés d’un recurs accessible per a totes les persones, només ho seria teòricament.