Rajoy i les "dones reals"

A la dreta espanyola els grans corrents transformadors de la societat l’agafen sempre a contrapeu. No és tan sols que per raons ideològiques oposi una atàvica resistència als canvis; és que ni tan sols els veu venir, per estrepitosos que siguin els senyals d’alerta. La marea feminista del 8-M i la revolta dels pensionistes no són excepcions a aquesta regla.

El 8-M, segons va sentenciar l’agut guionista del PP, era una vaga d’«elits feministes, no de dones reals», que fomentava  «l’enfrontament» entre gèneres. Dijous la van secundar sis milions d’irreals espanyoles que, si no haguessin sigut simples espectres, haurien seguit la doctrina de Mariano Rajoy sobre la bretxa salarial: «No ens hi fiquem». Però en van fer cas omís; ser una il·lusió òptica ja ho té, això.

Amb l’improvisat llaç morat a la solapa presidencial no n’hi haurà prou per aplacar tantes «dones reals». Tampoc les veus del PP que, amb un oportunisme modelat per les ambicions successòries, advoquen per «prendre nota» del 8-M… sense aclarir què coi significa això.

 

L'efecte dels retrocessos socials

Els retardatarios rebaten les demandes feministes argumentant que la igualtat gaudeix de més bona salut a Espanya que en molts països europeus. Afirmació que, si fossin homologables les estadístiques, animaria a preguntar-se per què aquest terratrèmol ha tingut l‘epicentre justament aquí.

Hipòtesi: sota la bandera (de conveniència) de la reducció del dèficit públic, el sexenni de Rajoy ha imposat tants retrocessos socials que les indignacions, totes plegades, troben terreny adobat per germinar-hi. Si abans el 15-M va posar les bases del final del bipartidisme –a costa de partir en dos l’esquerra--, el 8-M i la rebel·lió dels pensionistes amenacen ara l’hegemonia política de la dreta. I, al seu si, la del mateix PP, amb Ciutadans desbocat en les enquestes.

Notícies relacionades

Per no repetir les eleccions

¿Per què es protegeix els fumadors?

La previsible absència de Pressupostos, el clima preelectoral, la incògnita sobre el futur de Rajoy i un Govern amb escàs perfil polític no són les millors credencials per activar grans reformes que donin un cop de timó a les polítiques socials del PP. El final d’etapa s’anticipa agònic.