Laura i Greta

En la matinada de diumenge a dilluns, les enormes Laura Dern i Greta Gerwig van sortir de la mà a entregar un Oscar. Vaig voler escriure aquesta columna des que vaig veure aquella imatge. Però com que el meu article es publicaria ¡tres o quatre dies després! em feia por arribar tard. Fins que em vaig adonar que aquella por d’arribar tard m’anava perfecte per explicar el que volia.

En aquests dies s’ha escrit molt sobre la gala i els premis. No estic del tot d’acord amb les veus que afirmen que van ser uns Oscars insulsos i poc reivindicatius. Crec que va ser, no sé si de forma deliberada o natural, una gala en sintonia amb els temps. No va ser la cerimònia plena de discursos reivindicatius que esperàvem. Podria haver-ho sigut, i hauria sigut meravellós. Però va ser una gala tranquil·la. Això sí, uns Oscars tranquils amb quatre o cinc impactes que, per a mi, van tenir tanta força com la cerimònia més justa i necessàriament bulliciosa.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Greta Gerwig i Laura Dern, de la mà; Ashley Judd, Salma Hayek i Annabella Sciorra, totes víctimes de Harvey Weinstein (no fa gaire convidat d’honor als Oscars), presentant juntes el vídeo sobre els moviments #MeToo i #TimesUp; totes les cineastes nominades dretes entre el públic, animades per la dona que va fer el discurs de la nit: Frances McDormand; la grandiosa Jennifer Lawrence dessacralitzant i humanitzant les estrelles de Hollywood al saltar les butaques del Dolby amb el vestit arremangat i copa de vi en mà... Els Oscars d’aquest any han generat diverses imatges poderoses, icòniques, d’extraordinari valor simbòlic. I això és valuosíssim en un moment en què –sense entrar en si és bo o dolent– notícia i impacte van juntes i les imatges potents s’estenen per la xarxa a la velocitat del llamp.

Potser aquesta columna ja és passat i només tenia sentit treure-la a l’acabar la cerimònia. O durant. Però aquestes imatges plenes de significat continuen donant voltes, colant-se en les nostres pantalles i a les nostres vides, i hi continuaran molt de temps. No són els Oscars sinònim de modernitat, però, encara que hagi sigut de manera inconscient, aquesta vegada l’han clavat.