8 de març

Tal dia com avui, fa 100 anys, Josep Pla escrivia: «8 de març. Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat. D’encà d’aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. Som dos estudiants desvagats». Ara ja sabem –gràcies als estudis d’especialistes com els professors Xavier Pla o Narcís Garolera, gràcies a les consultes dels originals i a la reconstrucció de l’esforç literari de l’escriptor– que tot això és mentida. Que aquell 8 de març no va ser l’inici d’un dietari escrit amb la voluntat de ser-ho, és a dir, de reflectir només, dia a dia, les coses que succeïen i que li succeïen, sinó que aquells apunts, dispersos, caòtics, cal·ligrafiats amb la seva lletra minúscula i esquerpa, plens de correccions i afegits, van ser el punt de partida d’una obra magna, publicada 50 anys després de la primera anotació. El quadern gris no és un exercici d’observació o una voluntat d’anotar com passen els dies sinó una maniobra artística –«la diabòlica mania d’escriure»– en la qual la presència del temps que s’escola se’ns mostra com la veritable protagonista de la ficció: fer explícita aquesta presència que no és corpòria i a la qual només accedim a través de l’estil. 

Notícies relacionades

Paraules llancívoles

El positiu desembarcament de Chery

 

Un dia com avui,  un mític 8 de març, tornem a celebrar la festa literària del colossal work in progress, com deia Xavier Pla. I fins i tot agraïm a la grip devastadora que fos el detonant de la bomba.