Revolució permanent

La vaga de demà ens aboca a una reflexió profunda. Més enllà de l’èxit de la convocatòria i de la dificultat de valorar el seguiment d’una protesta tan diversa en les formes, hi ha un fet incontrovertible. Només cal repassar les dades de la situació de la dona arreu del món per adonar-nos de la urgència –simbòlica, però també amb conseqüències efectives– d’una reivindicació com aquesta. No es tracta només dels assassinats, de les violacions, dels abusos, del menyspreu més absolut pel que fa a la llibertat de decidir o d’actuar. És la constatació que, tot i els avenços (sempre aconseguits a base de lluites), la situació de la dona és conseqüència de la instal·lació en l’imaginari col·lectiu d’una percepció d’inferioritat. Com diu la pensadora Monique Witting, només són considerats diferents els éssers inferiors, i és per aquest motiu que observem la diferència amb altivesa, perquè la contemplem des d’un estadi superior, el dels homes. I encara més: l’esmicolament de la diferència (considerada quasi com una categoria filosòfica) genera repulsa, menyspreu o commiseració quan es converteix en una batalla que ni tan sols advertim com a tal. 

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

 

El feminisme és segurament el corrent social amb més profun-ditat i més empenta intel·lectual del segle XXI. I no s’hi valen adhesions buides o paternalismes benpensants. Estem davant d’una revolució permanent. A l’estil trotskista, però amb unes altres protagonistes.