La vaga del 8-M

Inés Arrimadas i el comunisme

És una acèrrima capitalista que opina que la igualtat salarial atempta contra les lleis del lliure mercat

2
Es llegeix en minuts
Inés Arrimadas i el comunisme

Inés Arrimadas diu que no recolza la vaga del pròxim 8 de març perquè no és comunista. ¿Però tu saps què és el comunisme, ànima de càntir? (¿Em ficaran a la presó per dir ànima de càntir a Inés Arrimadas? Tot és possible en la imparable deriva autoritària del Govern del nostre país; els que vam viure les acaballes del franquisme observem amb perplexitat i pànic com tornen a tancar a la presó els polítics, els cantants, o els que gosen fer broma amb el difunt almirall Carrero Blanco o amb l’Església catòlica; tenia raó Nietzsche en allò de l’etern retorn, qualsevol dia restableixen la censura, els tribunals d’ordre públic, la llei de vagos y maleantes, i, ¿per què no?, el garrot vil, ¡ja estàs trigant, Mariano, presidentíssim!).

Però m’he desviat del meu propòsit: algú hauria d’explicar-li a Arrimadas que el comunisme té a veure amb la lluita de classes; a l’oposar-se a una vaga en defensa de la igualtat de salaris entre homes i dones, en nom del seu rebuig al comunisme i de les seves conviccions capitalistes (a parer seu les reivindicacions feministes «van contra el capitalisme»; el capitalisme com a fe i com a religió, fins i tot el Papa s’escandalitzaria), Arrimadas ve a admetre, implícitament, que els homes i les dones pertanyen a diferents classes socials, un nou enfocament de l’assumpte que valdria la pena que fos estudiat. Encara que em temo que no va pas per aquí la cosa; Arrimadas no és una audaç teòrica de l’antifeminisme, és, simplement, una ignorant, una condició que comparteix amb la majoria dels nostres mediocres polítics.

El govern d’Angela Merkel –a qui sens dubte Arrimadas té per una roja furiosa, encara que al seu país lideri els conservadors–  ha aprovat una llei que obliga les empreses a informar les dones sobre els sous percebuts pels homes que fan la mateixa feina que elles. I Islàndia, un país capitalista i pròsper, ha prohibit la diferència salarial per raó de gènere. Però a Arrimadas això li sembla cosa de comunistes, i ella és una acèrrima capitalista que opina que la igualtat salarial entre homes i dones atempta contra les sacrosantes lleis del lliure mercat; amb aquests principis, ¿com accepta que el seu generós sou com a diputada del Parlament sigui el mateix que el dels seus companys homes? Si fos realment coherent amb els seus valors, ¿no hauria de cobrar el 20% menys? ¿O potser opina que ella sí que té dret a cobrar idèntic salari, però la resta de les dones no? Això, Inés, com diria Marx, és una contradicció.  

Notícies relacionades

De la mateixa manera que s’afirma que la política de Rajoy ha sigut una fàbrica d’independentistes, es pot sostenir perfectament que el procés i la DUI funcionen com una cadena de producció en massa de nacionalistes espanyols a tot Espanya, però especialment a Catalunya, on no n’hi havia, o eren molt pocs; si els hereus de l’antiga Convergència i els diputats d’ERC no s’apliquen a formar govern i opten per tornar a dirimir a cara o creu l’hegemonia de l’independentisme en unes altres eleccions, és possible que la pròxima presidenta de la Generalitat sigui Inés Arrimadas. ¡Tremoleu, dones! 

Escriptora.