ANÀLISI

Protestar o governar, aquesta és la qüestió

El secessionisme no pot tornar a ensopegar amb la mateixa pedra de la via unilateral del 27-O

2
Es llegeix en minuts
Protestar o governar, aquesta és la qüestió

Reduir la crispació a Catalunya després del binomi DUI fracassada i 155 amb majoria independentista, no serà fàcil. No obstant, el discurs de Roger Torrent com a nou president del Parlament, el reconeixement que calia «recosir» Catalunya, un país plural, va aixecar alguna esperança. I més arran de les afirmacions de líders d’ERC, inclòs Oriol Junqueras des de la presó, que insistien en la prioritat d’una presidència efectiva de la Generalitat des del primer dia.

Ja han passat massa dies i el secessionisme s’ha empantanegat en un combat entre legitimistes –els que no volen acceptar que la República ni hi és ni se l’espera– i els pragmàtics, els que saben que un país necessita un govern i que prolongar el 155 pot ser suïcida. I el gran escull és que els pragmàtics no s’atreveixen a desafiar el dogma i afirmar sense complexos que un país no pot funcionar en estat de crispació i partit en dues meitats. Naturalment que hi hagi quatre polítics presos, o quatre presos polítics (qüestió teològica digna de la Inquisició), després d’haver contribuït a la majoria independentista, no ajuda ara a asserenar els ànims.

Així «els pragmàtics» es presten aquest dijous a votar una resolució maximalista que no només condemna el 155 –que els partits van acceptar al concórrer el 21-D– sinó que pretén blindar la legitimitat de Puigdemont. És un error. És insistir en el conflicte –intern i extern– i dubto que condueixi a un govern efectiu que abordi els problemes reals, començant per l’absència d’un pressupost de la Generalitat.

Temo que el secessionisme estigui presoner dels que volen recuperar la Generalitat no per governar sinó per protestar. Però l’error ja seria monumental, còsmic i irreparable, si a sobre cedissin a l’esmena de les CUP, que pretén nik més ni menys que reafirmar i consagrar la DUI del 27-O. Llavors estaríem tornant a la maledicció del binomi DUI-155 que ens arrossegaria al desastre.

¿El secessionisme pot estavellar-se dues vegades amb la mateixa estupidesa: creure que complaure els quatre diputats de credo independentista extrem és millor per al futur de Catalunya que buscar terrenys d’acord amb els 65 que no són independentistes?

Notícies relacionades

I el més greu és que el poble –la gent de sota que citava Artur Mas– desitja algun tipus de consens que permeti negociar. Ho confirma l’enquesta del CEO de divendres. Només  el 19% aposta per la via unilateral (com la CUP i els radicals de JxCat) davant el 36% que voldrien explorar un acord bilateral amb Madrid i el 20,8% de partidaris d’abandonar el procés i reformar la Constitució.

A més a més, el 53% dels catalans (davant el 40%) no estan avui per la independència. ¿El més patriòtic és ignorar la voluntat dels catalans? ¿El més intel·ligent és que 20 diputats radicalitzats (24 amb les CUP) imposin la seva agenda de conflicte als altres 56 secessionistes i als 65 no independentistes? ¿Què farien dos presidents tan diferents i que van viure moments tan dramàtics com Lluís Companys i Josep Tarradellas?