DUES MIRADES

Abans de la ira

Apel·lar al seny és bonic, però suposa creure que hi ha pobles immunes a la violència i això ho desmenteix la història i la naturalesa humana

Es llegeix en minuts
 

  / EFE / JUAN HERRERO

De la ira amarga a la pau. S(u/a)minetik Bakera és un espectacle documental dirigit per Patxi Lurrak. Es va presentar dissabte a Barcelona, amb música en directe de Mudoh i dos narradors d’excepció: Rosa Lluch, filla de l’exministre socialista assassinat per ETA, i Robert Manrique, víctima d’Hipercor.

A la pantalla, reflexió i emoció. Valentia i poesia. I dues dones, víctimes i supervivents del seu dol. Sandra Carrasco, filla d’un regidor del PSE assassinat per ETA el 2008, i Olatz Etxabe, amb el pare metrallat pel Batallón Vasco Español el 1975. El testimoni de totes dues s’entrellaça amb altres conflictes, altres veus i altres èpoques. Però sempre el mateix monstre: l’altre. La deshumanització de l’adversari. El diable amb cua. A la sala va planar el moment català. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Trinxeres

Et pot interesar

¿Tan llunyana està la violència dels nostres carrers? La duresa de la pregunta convida a rebutjar-la, però és clar que alguna cosa ens està passant i potser ens equivoquem  si no reflexionem. S’estan cavant trinxeres. Els uns i els altres. La paraula traïdor s’imposa. Són molts els que han trencat lligams afectius per les seves creences, que filtren la informació segons les seves   idees i que només reserven l’esperit crític als altres. 

Apel·lar al seny és bonic, però suposa creure que hi ha pobles immunes a la violència i això ho desmenteix la història i la naturalesa humana. ¿Llavors? Dialoguem, abans que no sapiguem fer-ho.