L'afront

L'ostensible fuga de membres de la judicatura en l'acte del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona ha desfermat enceses mostres d’elogi entre els que veuen aquest rampell de criatura mal educada com una heroica mostra de coratge democràtic. Jordi Cañas, per exemple, ha escrit: «Per fi es diu prou a la falta de respecte, el desvergonyiment i l’abús de qualsevol acte per part del separatisme. No es pot cedir ni un mil·límetre davant la seva fatxenderia i menyspreu al mínim protocol. ¡¡¡¡Mai mes!!!!». Amb quatre admiracions. Quatre.

Notícies relacionades

La síndrome de la rentadora

Naturgy: no tots els fons són iguals

Més aviat és a l’inrevés, ¿no? La falta de respecte, el desvergonyiment i l’apropiació indeguda d’un acte, la fatxenderia i el menyspreu al protocol van ser exhibits sense cap rubor per part de persones que són fiscals en cap i presidents de tribunals, també per advocats, amb la degana al capdavant, que no tenen cap tipus de representació popular, essència de la democràcia. Els jutges són funcionaris públics, que no poden expressar idees com a jutges en un acte en què hi són perquè són jutges. No tenen legitimitat electoral perquè és així com, aquí, van les coses. A mi no m’agrada (i fins i tot em repugna) que els diputats abandonin l’hemicicle en una votació, com a protesta. Però hi tenen tot el dret: són allà (o se’n van) perquè hi va haver ciutadans que així ho van voler. Els jutges, no. No es pot cedir ni un mil·límetre davant l’afront.

Parafrasejant el que va dir la degana: «L’heu feta bona».