La negociació sense fi

En plena pugna (estratègica i pel repartiment del poder) entre ERC i el món postconvergent que a través de diferents corrents conflueix a Junts per Catalunya, l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat ofereix algunes dades interessants davant l’hipotètic escenari d’una repetició electoral. Per exemple, que el bloqueig de la investidura dona cert marge a ERC, que segons el sondeig superaria Junts per Catalunya (JxCat) i es disputaria la victòria amb Ciutadans, que tot i així seguiria sent el vencedor; que el bloc independentista manté o fins i tot podria augmentar la seva majoria al Parlament; i que, no obstant, el suport a la independència de Catalunya ha baixat vuit punts en el transcurs dels últims tres mesos, d’un 48,7% a l’octubre a un 40,8% en l’últim estudi. Resultats que semblen contradictoris entre si i que retraten el convuls moment polític que es viu a Catalunya després de la crisi de la tardor passada, la pèrdua de l’autonomia, el resultat electoral del 21-D i l’esgotadora pugna al si de l’independentisme per formar govern.

Encara que les negociacions segueixen sent un Dragon Khan que empetiteix aquell que va fer fortuna durant l’època del primer tripartit d’esquerres, el focus se situa ara en el repartiment de poder entre ERC i JxCat. En tota negociació d’una coalició arriba un moment en què s’ha de baixar al terreny del repartiment de càrrecs i d’esferes de poder, i per això l’embús en qüestions com per exemple sota quina formació política queda la gestió de la comunicació del Govern de la Generalitat o dels mitjans públics de comunicació no hauria de ser motiu d’escàndol. Ara bé, el problema és que ja fa més de dos mesos de les eleccions, i que aquestes negociacions de noms i carteres no són més que la continuació de l’autèntic debat de fons: si el nou Govern prosseguirà amb la via unilateral que va portar Catalunya a la pèrdua de l’autonomia o si es mantindrà dins del marc estatutari i constitucional. Perquè el que el bloc independentista encara no ha dit en cap moment, potser perquè no ho sap, és quina serà l’acció de Govern d’aquest Executiu les carteres del qual s’estan negociant. Catalunya necessita de manera urgent un Govern que governi. I l’aritmètica parlamentària diu que només el bloc independentista el pot formar. En això treballa. Falta saber per a què.