¿Per què la salut pública?

Sovint es confon atenció sanitària pública amb salut pública. La primera té a veure amb l’atenció individualitzada que les persones reben dels serveis sanitaris públics per guarir o pal·liar la malaltia. La salut pública s’ha definit com «el conjunt organitzat d’actuacions dels poders públics i de la societat per a protegir i promoure la salut de les persones, prevenir la malaltia i tenir cura de la vigilància de la salut de la població».  Per tant, el focus de la salut pública és la salut de la població, que està determinada per factors socials, econòmics i polítics que influencien les condicions de vida i treball de les persones, el que anomenem determinants socials de la salut.

Geoffrey Rose (1926–1993), un epidemiòleg anglès, va mostrar com les causes de la malaltia en la població són diferents de les causes de la malaltia en les persones. Va estudiar la distribució de la pressió arterial en diferents poblacions i va comparar els nòmades kenyans i els funcionaris de Londres per ajudar a entendre per què unes poblacions emmalalteixen i altres no, ja que els nòmades kenyans tenen xifres de pressió arterial més baixes.

Un dels seus exemples era la prevenció de la malaltia cardiovascular incidint en la pressió arterial alta: l’estratègia individual és tractar les persones hipertenses d’alt risc, mentre que l’estratègia poblacional és prevenir la hipertensió en tota la comunitat. D’aquesta forma, una mesura a gran escala, com la reducció de la sal en els aliments manufacturats, pot derivar en una disminució dels nivells de pressió arterial a tota la població i, per tant, impactaria sobre un nombre molt més gran de persones.

Els serveis de salut pública inclouen un conjunt d’activitats diverses. En primer lloc caldria assenyalar la “Vigilància de la salut i el benestar”, que permet obtenir informació per fixar les necessitats de salut de la població, per avaluar l'impacte en la salut de polítiques diverses i per a la planificació dels serveis sanitaris. És essencial que els responsables polítics tinguin una imatge fiable i clara de com es distribueix la salut en una determinada població.

La salut de Barcelona

La ciutat de Barcelona té una trajectòria molt llarga de salut pública. Els sistemes d’informació de salut de la ciutat van oferint indicadors cada vegada per àrees més petites, cosa que permet tenir molts detalls de la salut a la ciutat i als seus barris. Aquest coneixement es plasma especialment en l’'Informe de Salut' que rep el Ple de l’Ajuntament des de fa 34 anys, amb informació de l’estat de salut de la població i les desigualtats que hi incideixen. Aquesta informació és cabdal per poder planificar polítiques de salut que arribaran finalment als plans de salut i als diferents plans de ciutat.

Podem veure com la vigilància de la salut opera en el control i seguiment de malalties transmissibles i no transmissibles. Un exemple és la feina en tuberculosi, infecció que no ha parat de davallar en els últims 20 anys a causa del bon control i seguiment; o el control de brots com els de legionel·losi o els d’asma causats per la soja descarregada al port.

Una segona gran àrea de prestació de polítiques de salut pública es refereix a la «Protecció de la salut», que es basa a protegir el medi en què vivim, tant els factors ambientals com els aliments. Està ben descrit com aspectes relacionats amb el medi com la qualitat de l’aire, de l’aigua de beguda, el soroll o la qualitat dels aliments afecten a la salut de les persones. També, i en tercer lloc,  la “Promoció de la salut”, tenint en compte els determinants socials de la salut. La promoció de la salut ha de fomentar unes condicions que permetin tenir una vida saludable.

Entorns saludables

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

Un exemple pot ser la promoció dels entorns saludables amb iniciatives com «Barcelona Salut als Barris», que cerca disminuir les desigualtats en salut a la ciutat a través de la implantació de programes de salut comunitària als barris més desafavorits. I, finalment, un capítol que podem anomenar la «Prevenció de la malaltia», amb estratègies com les vacunacions o els cribratges d’alguns càncers, que permeten detectar patologies en un estadi precoç.

Però, malgrat la importància de la salut pública i el seu rendiment en la disminució de malalties i guanys en salut a molt baix cost, el pressupost públic destinat a aquesta àrea és inferior a un 2% del total dels diners que destina a salut qualsevol de les comunitats autònomes. És important que els governs en siguin conscients per tal d’augmentar els fons i recursos que s’hi destinen, com ja s’està fent a Barcelona.