¿Incapaços de pactar president i Govern?

La comunicació oficiosa era que, passades a començament de setmana les compareixences davant el Tribunal Suprem, la negociació entre JxCat i ERC avançaria ràpidament i que abans que s’acabés febrer, o a principis de març, tindríem president i Govern.

És de sentit comú que Catalu-nya no pot continuar més temps paralitzada i sense Govern. L’economia va mantenir el ritme en el quart trimestre perquè l’embranzida de la indústria exportadora va compensar la caiguda del turisme i el menor ímpetu del comerç i la construcció. Però Miquel Valls, el sempre prudent president de la Cambra, ja va advertir que sense un Govern estable i amb pressupostos, que fes recobrar la confiança, l’economia perdria impuls.

En els dos principals grups de l’oposició –Cs i el PSC– hi ha alarma per la paràlisi parlamentària, ja que des del 30 de gener –«dia en què es va suspendre el ple convocat per investir Carles Puigdemont– tot segueix igual. Per això Inés Arrimadas, que ha tingut el realisme de no voler enredar amb una investidura impossible, exigeix un ple extraordinari per desbloquejar la situació. I Miquel Iceta ja ha presentat recurs d’empara al Tribunal Constitucional perquè fixi la data en què comença el termini de dos mesos per formar Govern o convocar noves eleccions.

Però ahir els indicis apuntaven que a la majoria secessionista segueix mandrosa. Sembla haver-hi un principi d’acord perquè Puigdemont quedi com a president a Brussel·les i s’elegeixi aquí Jordi Sànchez, el segon de la llista de JxCat i un independentista de prestigi. Però Sànchez és a la presó, la seva investidura podria presentar problemes i endarrerir-se i, en qualsevol cas, estaríem amb dos presidents poc operatius: un a l’exili i l’altre tancat.

Llavors sorgeix el problema. ¿Qui seria el tercer al capdavant de Barcelona? JxCat hi vol Jordi Turull, però ERC es creu amb dret al tercer càrrec de la Generalitat. Ahir, JxCat acusava ERC de renunciar a coses prioritàries i no descartava «cap eventualitat» (¿noves eleccions?), mentre que ERC instava a continuar les negociacions i censurava les amenaces. ¿Bon rotllo? ¿S’han contagiat i creuen que la negociació pot durar 560 dies com va passar una vegada a Bèlgica?

Notícies relacionades

El repartiment del poder en el nou Govern encalla la negociació

Mas, sobre la DUI: "En política, moltes vegades un argument s'infla. ¿Això és engany? Ho pot arribar a ser"

A més, per les filtracions no sembla que vagi a sorgir un Govern operatiu, que pugui aprovar un pressupost i «cosir» el país com sensatament demanava Roger Torrent. El nou Govern pot pensar el que vulgui –fins i tot fantasiejar, com Artur Mas acaba de reconèixer que feia l’anterior–, però ha de governar pensant en l’interès general, no només en el que se suposa que vol el 47%. I necessita un pla realista, no centrar-se, com sembla ser el somni dels puigdemontistes, a defensar la república fracassada i inexistent.

ERC afirma amb decisió que vol un Govern operatiu ja. Bé. Marta Pascal, que la solució al conflicte català està en el marc de l’Estatut i la Constitució. Millor. Però els nois i les noies de Puigdemont sembla que prefereixen discutir a l’empara del 155. Pitjor.