TURISME MASSIFICAT

¿Turismofòbia a Barcelona? ¡Vinguin al caos de Roma!

La capital italiana rep cada any més de 40 milions de turistes, la majoria d'ells procedents dels EUA, el Japó i Espanya

4
Es llegeix en minuts

rozas42204553 reportaje roma foto emilio p rez de rozas180219181209

rozas42204553 reportaje roma foto  emilio p rez de rozas180219181209
rozas42204558 reportaje roma foto  emilio p rez de rozas180219182254
rozas42204552 reportaje roma foto  emilio p rez de rozas180219181148
rozas42204554 reportaje roma foto  emilio p rez de rozas180219180954

/

Els experts, que n'hi ha i de molt bons, diuen que, en aquests moments, les ciutats europees amb més densitat de turisme en nombre de pernoctacions hoteleres per habitant són París, AmsterdamBarcelona, Roma i Viena. Aquests savis expliquen que la turismofòbia es genera quan es trenca l'equilibri o la capacitat de càrrega d'un destí, perquè els visitants i la població local comparteixen recursos limitats, el mateix espai públic, mobilitat…

Si sents les autoritats municipals barcelonines, incloent-hi, evidentment, l'alcaldessa Ada Colau, que, el juliol de l'any passat va defensar a EL PERIÓDICO “que s'hauria d'evitar parlar de turismofòbia”, encara que ella ho dissimula molt malament, arribes a la conclusió que la ciutat, tot i que el turisme genera el 15% del PIB i proporciona milers i milers de llocs de treball, ha de canviar la seva manera d'enfocar el turisme, si no vol acabar sent devorada pels seus visitants. Jo no dic que no sigui així, que no tinguin part de raó (sobretot amb l'embolic dels pisos/estafa de lloguer a turistes), però hi ha comparacions que fan dubtar. I molt.

Vista del Fòrum romà des d'una de les seves terrasses del Capitoli. / EMILIO PÉREZ DE ROZAS

No fa gaire vaig pensar en aquesta reflexió quan, amb motiu del Gran Premi d'Àustria de motociclisme, vaig fer una escapada a Salzburg i vaig viure l'experiència, única, de sentir-me com en un rusc, sense ser, per descomptat l'abella reina. Em va caure l'ànima als peus i vaig pensar què diria la nostra alcaldessa i els seus socis del consistori (cada vegada menys) si sabessin que, a la planta baixa, dominant tota la façana de l'edifici del número 6 del carrer Getreidegasse, la casa on va néixer Wolfgang Amadeus Mozart, hi ha un supermercat Spar. Així mateix.

La Roma de les 400 esglésies

Aquests dies, a Roma, ressona a les meves orelles l'article escrit per la mateixa Ada Colau, el 2014, al diari britànic The Guardian, en què assegurava “que el turisme massiu pot matar les ciutats: pregunteu-ho als residents de Barcelona”. Les últimes xifres parlen, més o menys, d'uns 19 milions de turistes a l'any a Catalunya. Diuen (i deu ser cert, és clar) que el procés ha fet baixar aquesta xifra, encara que no de forma alarmant.

Estudiants d'una universitat nord-americans fan un examen al Fòrum romà. / EMILIO PÉREZ DE ROZAS

Soc a Roma i el nombre de visitants a la capital italiana és de 40 milions a l'any. I sí, Dario Franceschini, ministre de Cultura i Turisme, ha començat a dosificar les visites a la Fontana di Trevi (amb escàs èxit, la veritat, perquè sempre està plena ¡no entenc com la gent no cau a la font!), com intenta fer el mateix al pont Rialto de Venècia i el Ponte Vecchio de Florència.

Sé que no és fàcil viatjar. Ni barat. Però els que diuen (entre ells la nostra alcaldessa) que Barcelona rep, acull, atén i mima massa els turistes haurien, no ja de passar (que també) pel rusc del carrer Getreidegasse, de Salzburg (¡de veritat, una cosa impressionant pel que fa a massificació!), sinó fer una visita a Roma i comprovar com milions i milions de visitants s'han apoderat de la ciutat, que té 400 esglésies, 48 basíliques i milions de pedres per visitar, només al centre, és a dir, a l'interior de la muralla.

Restaurant a la plaça Navona, de Roma. / EMILIO PÉREZ DE ROZAS

A Roma, on cada vegada que fan obres (la construcció de noves línies del metro ha de ser aturada cada dos per tres per culpa de les troballes arquitectòniques antigues) es descobreixen noves meravelles, tothom fa cua per a tot i ningú es queixa, ni el visitant, ni, per descomptat, els romans, que s'aprofiten molt i molt de la turismofòbia, inclosos un munt de venedors ambulants. Això sí, res de top manta, persecució personal, placatge immisericorde sigui per vendre't un cucurutxo de 12 castanyes a cinc euros, un paraigua de quatre euros quan comença a xispejar o fer-te un selfie amb el senegalès de torn vestit de romà al costat del Colosseu.

Milers de turistes van diàriament a la Fontana di Trevi per demanar el seu desig. / EMILIO PÉREZ DE ROZAS

Notícies relacionades

La massificació és total, tant a l'hora de fer cua per comprar les entrades (l'ideal és adquirir-les per internet), com en el moment d'entrar a visitar el museu o les ruïnes, les que siguin. La gent, els italians, els romans, el servei públic és encantador, divertit, molt llatí i mediterrani. Tot sembla fàcil. Tot t'ho fan agradable. Estan encantats de rebre't.

I, per descomptat, només aportaré una dada més, no menys important: els barcelonins encara no hem arribat a tenir la sensació que tenen els romans i els seus visitants de veure qualsevol monument, qualsevol via important o qualsevol edifici oficial, protegit per l'Exèrcit i per soldats especials amb el dit índex de la seva mà dreta recolzat al gallet del seu rifle de repetició. És el dispositiu operació carrers segurs. És per la nostra seguretat, segur, però fa un iuiu que déu n'hi do.