El petit Emery a la cort de París

Sempre m’ha semblat d’entrenador petit això de parlar de l’àrbitre tot just acabar un partit, i encara més sense que no t’ho hagi preguntat ningú. Em va venir al cap dimecres sentint Emery en els micròfons de beIN. ¿Com et quedes després del 3-1?, preguntava Rodrigo Fáez al tècnic del PSG.

Unai en va tenir prou amb 20 segons per parlar d’«acció dubtosa de l’àrbitre en l’1-1» i que «els petits detalls dels àrbitres avui tampoc ens han ajudat». No es va quedar aquí: «Quan el partit estava controlat i nosaltres amb l’ambició de marcar un segon gol (...), una altra vegada una decisió arbitral dubtosa els ha obert la possibilitat (...), les decisions arbitrals, també una possible mà de Ramos...», llavors l’interromp el periodista –¿l'has vist clara aquella mà?– «Jo no l'he vist..., des de la banqueta és molt difícil de veure-la, però m’ho diuen al vestidor, lògicament per a això han incrementat el nombre d’àrbitres i la possible arribada del VAR».

Tres al·lusions a l’actuació arbitral en només un minut i 20 segons d’entrevista. I ara ve la part més greu: «Si xiules el primer penal en una acció dubtosa, i ets capaç de veure penal, doncs considero que la segona també... no sé si arribes o no a veure-la, però per descomptat és la teva feina i si ho és ho has de xiular».

El remat a una entrevista de tres preguntes, cap sobre l’àrbitre, va seguir el carril: «No és qüestió de justificar-se amb els àrbitres però hem fet un gran partit, seguint aquesta línia podem remuntar allà, però necessitem que les decisions arbitrals no caiguin del costat contrari perquè llavors perdem força». Horripilant.

Resulta que el que ho va fer fatal va ser l’àrbitre italià Rocchi. Emery no va explicar res sobre la seva decisió de fer seure Cavani i fer entrar Meunier amb l’1-1 al marcador. Ni d’escollir Lo Celso per al centre. Això també és la seva feina, i més que l’encert del col·legiat, el PSG necessita que les seves decisions, les d’Emery, siguin més brillants el dia 6 de març vinent que les que va prendre dimecres al Bernabéu.

Que si veu que Lo Celso està superat, ha de buscar solucions abans o que amb un empat ha de saber com anar a guanyar el partit amb l’ambició que sí que van mostrar els seus jugadors però no ell amb el seu timorat canvi de Cavani. O deixant Di María a la banqueta sense esgotar els tres canvis.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Resulta també que Emery creu que seguint aquesta línia poden remuntar a París (és bo per al Reial Madrid que pensi així) però «necessiten» que les decisions arbitrals no caiguin de l’altre costat. O sigui, que li xiulin a favor, vaja. Que havent-se gastat el xeic Al-Khelaïfi més de 400 milions entre Neymar i Mbappé i tenint una alineació titular que supera els 600 milions d’euros, dependrà del senyor de negre poder passar a quarts de final de la Champions.

Va sorprendre més d’un que el milionari qatarià deixés el tècnic d’Irún conduir un bòlid com aquest, especialment després de la desfeta patida al Camp Nou l’any passat. Aquella nit, Emery gairebé no va parlar d’Aytekin. Al cap d’unes setmanes, després de la protesta formal dels francesos davant la UEFA, Unai va dir que el PSG necessita més respecte a Europa. Potser el míster va pensar que com més talonari més respecte. Hauria d’ocupar-se més del seu crèdit. Però no del financer.