Aranzels, primer cop parat

Fa un any, Donald Trump va comparèixer a la Casa Blanca amb un cartell en què anunciava la imposició d’aranzels a les exportacions als Estats Units: en aquest Liberation Day tots els països de la Unió Europea rebien l’amenaça que qui volgués importar els productes hauria de pagar una taxa del 20%, per incrementar, per tant, el cost per al comprador final i perjudicar la competitivitat. Des d’aquesta data, el caos comercial desencadenat per Trump (primer el 15% pactat amb Von der Leyen, després un 10% després d’una derrota judicial) ha incrementat la recaptació fiscal de la seva Administració però no ha reduït el dèficit comercial en la relació dels EUA amb la resta del món i l’increment de les inversions d’empreses estrangeres per produir dins de les seves fronteres es mou de moment en el terreny dels projectes i promeses. Sí que ha desencadenat, en canvi, una cursa entre la resta d’economies desenvolupades per forjar noves aliances comercials, trobar nous mercats alternatius i reduir la dependència de les exportacions a un soci que ha deixat de ser fiable.

L’impacte del gir proteccionista dels Estats Units a la resta del món ha sigut real, només compensat parcialment per la reconfiguració dels fluxos del comerç internacional, i es deu tant a la incertesa de les decisions i amenaces erràtiques com a l’impacte de les taxes per si mateix. I al cap d’un any de l’inici de la guerra comercial, ja és possible fer algun balanç de quin ha sigut l’impacte en les economies catalana i espanyola. En el cas particular de Catalunya, durant els primers nou mesos de pols aranzelari (amb dades fins al gener del 2026), les exportacions de les empreses catalanes als EUA van caure un 8%, amb alguns sectors especialment afectats, com la joieria (-60%), el ferro i acer (-40%) i l’oli d’oliva (-36%). No obstant, a banda dels sectors i empreses més directament afectats, el volum és d’una importància relativa: les exportacions als EUA van caure en termes absoluts en aquell període de 3.700 a 3.400 milions, quan el volum d’exportacions anual de l’economia catalana arreu del món fa tres anys que és per sobre de 100.000 milions d’euros. I encara més important, les empreses catalanes han exhibit capacitat d’obrir noves portes quan d’altres es tanquen, i el Govern ha mostrat voluntat d’acompanyar-les en aquest gir. Increments dels intercanvis comercials amb països com Corea del Sud (+25%), la Xina (+13%), Vietnam (+11%) o l’Índia (+4%) han fet que, en aquell període de nou mesos, el balanç global d’exportacions marqués fins i tot un lleu increment del 0,6%.

Aquest només és un primer balanç. Les dades conegudes ahir per al conjunt d’Espanya assenyalen una davallada més notable del saldo de les exportacions als Estats Units en el primer trimestre del 2026 (també un procés similar de redirecció a altres mercats). Però ha arribat el moment en què la principal incertesa en el comerç mundial ja no és aquest primer sotrac que va produir la guerra aranzelària, sinó la disrupció de l’economia global que ha causat la decisió de Donald Trump d’incendiar el golf Pèrsic i desentendre’s del tall del subministrament de petroli als països que depenen molt més que el seu d’aquesta font de proveïment. Increment de costos energètics, falta de subministrament i la renascuda amenaça de la inflació posaran a prova la capacitat del món de resistir les conseqüències dels rampells d’un president a qui queden gairebé tres anys de mandat.