22 febr 2020

Anar al contingut

Ocupació contra els narcopisos

Davant la lentitud judicial, els veïns es continuen organitzant per combatre el flagell dels narcopisos al Raval

Ocupació contra els narcopisos

JORDI COTRINA

L’estratègia seguida pels veïns del Raval en relació amb un dels seus problemes més urgents, el de la proliferació de narcopisos fins a la xifra discontínua d’uns 60, des de finals de l’any 2016 i al llarg de tot el 2017, ha anat creixent en intensitat a mesura que veien impotents com les traves burocràtiques, la lentitud judicial, els obstacles legislatius o la indiferència dels propietaris de les vivendes (la majoria bancs i fons d’inversió) impedien que es revertissin les terribles condicions d’inseguretat i insalubritat amb què han de conviure diàriament. No és sobrer incidir en això: el problema bàsic dels narcopisos, ocupats per màfies que teixeixen una xarxa de clientelisme criminal amb el comerç de droga, en especial heroïna, és la necessitat d’obtenir una ordre judicial que, un cop posada en pràctica, no assegura la definitiva clausura de l’activitat, ja que tant la venda com l’emmagatzematge o la venipunció al mateix pis ressorgeixen al cap de poc temps (amb la qual cosa es reinicia el procés) si el pis continua estant deshabitat. El fet que els propietaris no estiguin per la feina de denunciar o d’oferir les vivendes amb un lloguer social enquista el problema.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Els veïns del Raval s’han anat organitzant i han portat a terme diferents accions, tant reivindicatives com de relació amb les administracions. Des de la manifestació de l’estiu fins a les cassolades de protesta en els moments més àlgids de la crisi, passant per la creació de grups de WhatsApp que han servit per exercir una vigilància efectiva i solidària amb l’objectiu d’«alliberar» de futurs traficants els espais desallotjats per mossos o policies municipals. Ara fan un pas més en defensa del seu barri, en certa mesura reforçats per l’ajuntament mateix, que va considerar al seu dia que «la millor prevenció és que als pisos hi visquin els veïns». O, per exemple, persones amb problemes reals de vivenda que ajudin a dignificar i humanitzar un barri que, de resultes de la crisi, els desnonaments i la gentrificació, pateix una degradació progressiva. Les recents mesures aplicades el mes de gener –com els innovadors precintaments judicials, impulsats per la junta Local de Seguretat de Ciutat Vella, que dificulten l’ocupació salvatge– i una intensitat política i policial més elevada també són clau per salvar el Raval d’aquesta epidèmia.