¡Ànims! Afronti aquella conversa incòmoda

¿Quants de nosaltres vam fer una llista de bons desitjos per al 2018 en la vetllada de la nit de Cap d’Any? Anar més al gimnàs, trucar més sovint a l’àvia, deixar de fumar, menjar menys fregits; i sí, tenir per fi aquella conversa difícil que està pendent des de fa tant de temps: dir-li a la nostra parella que estem insatisfets amb la relació, enfrontar-se al superior que ens està fastiguejant, dir-li a l’amic que ens sentim defraudats per la seva actuació en una ocasió… o, glups, confessar-li a la família que som independentistes fervents, o que no ho som en absolut. I de tots aquests propòsits clàssics de final d’any, el més probable és que el que més ajornem sigui l’últim, la conversa incòmoda sempiternament pendent.

Sense recursos

I és que les converses que sabem que seran incòmodes se’ns fan molt costa amunt. Tenim poques eines comunicatives sobre com plantejar-les, com enfrontar-nos-hi amb algun tipus de preparació; i ens sentim sense recursos per saber gestionar-les per exposar la nostra opinió i sentiments de manera clara, i que no suposi un desgast irreparable en la relació personal o professional.

Des de la psicologia s’han escrit llibres solvents sobre com enfrontar-nos a les converses difícils. Però des de la lingüística, la disciplina que estudia el llenguatge, fins i tot queden aspectes aclaridors per dir sobre aquest tema. Si centrem la nostra atenció en quines formes lingüístiques i quins estils comunicatius poden ser els més convenients i efectius en una conversa d’aquest tipus, les possibilitats d’èxit augmenten. Segur que vostè té experiència personal d’una gran veritat: l’important no és tant el que es diu, sinó, sobretot, com es diu. Posem, doncs, el focus a com dir en una conversa que sabem complicada. Aquí tenen cinc reflexions sintètiques que espero que siguin d’ajuda.

Pronoms personals

Dues atenen a l’ús dels pronoms personals, aquelles parauletes aparentment banals i innocents com jo, tu, nosaltres, ells, que, tot i amb això, amaguen una increïble càrrega estratègica. Aquesta és la primera clau: utilitzi un 'jo' sincer millor que un 'tu' acusador. En les situacions d’antagonisme, sovint el tu s’usa com el dit índex que assenyala, acusa i culpabilitza. Quan es fa servir en una conversa difícil, el tu sol provocar una reacció negativa en l’interlocutor, que empitjora les coses i distancia i polaritza els conversadors.

Vegem-ne un exemple: «Em ridiculitzes a les reunions. Sempre has de fer algun comentari gracioset que li treu valor al que jo acabo de dir». Miri ara com sona enfocat en el jo: «Sovint, quan dic alguna cosa en una reunió, fas algun comentari irònic o graciós. En aquell moment,  jo sento que la meva intervenció ha perdut valor; i vull que ho sàpigues perquè no crec que sigui aquesta la teva intenció». La segona formulació, centrada en l’expressió del sentiment, opinió o emoció del jo, en lloc de la recriminació cap al tu, fa més fàcil la resolució del conflicte, ¿oi?  

Bombolla comunicativa

Una segona estratègia basada també en l’ús dels pronoms: «En les converses difícils, intenti usar nosaltres on normalment hauria utilitzat jo. I és que parlar des del jo pot crear una bombolla comunicativa d’autoprotecció i autojustificació que deixa fora els altres, que se senten exclosos i recriminats perquè apareixen assenyalats discursivament com l’enemic causant del problema. Per exemple: «He de dir-te que em posa a mil la teva forma desconsiderada de parlar-me quan arribes estressat de la feina». En canvi, el nosaltres és inclusiu i convida a compartir la mateixa perspectiva, a fer passos cap a una resolució conjunta del conflicte. Vegem la possible versió alternativa: «¿Què et sembla si parlem de com conversem tu i jo quan estem cansats?».

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Aquesta senzilla tàctica discursiva desdibuixa l’antagonisme entre un jo i un tu enfrontats i el dissol (o, almenys, el difumina) en un nosaltres conciliador en el qual no hi ha culpables, ni retrets, sinó simplement el plantejament d’una oportunitat de conversar d’una manera constructiva per resoldre un conflicte. Aquests dos desplaçaments pronominals, del tu acusador al jo que expressa els seus sentiments; i del jo irritat al nosaltres que busca cooperació, no és cap banalitat. Implica un canvi absolut de perspectiva.

Ens queden pendents tres tàctiques verbals més. Si els sembla, els les explico en un altre article.