Com comuniquen els youtubers talentosos

¿Quina idea teniu d’un youtuber? Us dic el que jo creia: un(a) jove fent tonteries en un vídeo, que d’altres, pel que sembla, consideren divertides.

Doncs bé, gràcies als meus fills –admeto–he descobert que hi ha també youtubers excepcionalment ben preparats i ameníssims, que divulguen coneixement expert de forma magistral per als nous temps.

Com a docent i investigadora universitària compromesa amb la divulgació, crec que hem de fer molta atenció a aquestes noves i brillants maneres de comunicar el saber especialitzat. No podem ignorar l’esplèndida tasca d’aquesta figura independent, amb un enorme impacte dins de l’ecosistema informatiu de la societat actual i amb una nova manera de comunicar coneixement: anomenem-lo el youtuber talentós.

¿Què fan bé des del punt de vista comunicatiu aquestes estrelles internautes del saber a l’abast de tots?

Vegem-les: Jaime Altozano, un excepcional divulgador musical, des del seu canal de YouTube, amb prop de 2 milions de subscriptors, té qualitats que comparteix amb els millors oradors: sap transmetre el seu coneixement amb passió i un discurs verbal impecable, exigent, però comprensible per a un públic molt ampli.

Als vídeos d’Altozano hi trobem alguns dels millors recursos de l’oratòria. Per exemple, la figura de força de la ‘dissonància cognitiva’. Als seus vídeos, aquest youtuber sempre ens desafia i provoca tensions mentals, ens col·loca en una situació d’alerta conscient que els oradors experts saben utilitzar molt bé per atreure l’atenció i fer memorable el coneixement que s’està divulgant.

En una de les seves entregues, per exemple, Altozano ens acompanya de la mà a tots, hàgim o no estudiat música, en un viatge a l’interior de la melodia inicial de ‘Joc de trons’, traduint el significat de les notes i les seqüències musicals que la vertebren en una narració que ens ajuda a entendre millor les nostres reaccions emocionals davant d’aquesta música. Milions de persones han vist la sèrie, han escoltat i disfrutat la seva sintonia, encara que no sabessin explicar per quina raó els agrada i per què encaixa tan bé en la mitologia de la saga. Però gràcies a l’anàlisi didàctica d’Altozano, podem comprendre d’una manera nova, transparent, una cosa tan complexa com la intenció expressiva del discurs musical del seu creador.

La picada d’ullet còmplice

Ter, una brillant divulgadora d’arquitectura, a la qual segueixen 720.000 subscriptors al seu canal, converteix en interessant ja sigui la geometria de les voreres de Madrid, l’arquitectura dels cementiris i les gasolineres... o el darrere de Kim Kardashian com la nova proporció àuria dels mil·lennistes. Ter està embarcada en una croada particular perquè contemplem les ciutats en què vivim amb una nova mirada, més conscient i informada. És una youtubera intensa, enginyosa, rigorosa i tècnica, i alhora divertidíssima, sorprenent i molt pròxima.

En un dels seus vídeos, Ter explica com funcionen les estructures gòtiques de les catedrals per explicar per què l’enfonsament de la coberta de fusta no va destruir Notre-Dame. No sembla un tema banal ni particularment divertit, ¿veritat? ¿Com aconsegueix ser tècnica i rigorosa i, alhora, interessar els seus companys de generació? Ho fa utilitzant atractives infografies i, entre altres recursos, la ‘modulació estilística’ per aconseguir que el seu llenguatge soni fresc, simpàtic, pròxim i, el més important, adequat al seu públic potencial. Per aquesta raó, sense abandonar l’autoexigència del rigor, fa servir expressions col·loquials, com: «¿Com co.. fem edificis tan alts? [els gòtics]... Perquè els enginyers del segle XII l’únic que tenien era fang, fusta i pedra. I unes ganes de morir-se que t’hi cagues... A veure, us explicaré la moguda».

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Ter maneja de manera brillant la figura retòrica de l’‘apelatio’, que consisteix a dirigir-se directament al públic amb una picada d’ullet còmplice, com a «Jo no sé si us heu fixat en les gasolineres, però n’hi ha algunes que tenen unes estructures que són una fantasia... Jp us ho explicaré, perquè és que us pixareu de riure, de veritat us ho dic».

Aquestes apel·lacions directes i còmplices a l’oient, sens dubte, són una manera sensacional de connectar amb el públic, sense renunciar en cap moment a la precisió tècnica. Parodiant el llenguatge de Ter, la nostra youtubera motiva la ‘penya’, però si cal expressar-ho d’una manera més acadèmica, Ter personifica el precepte horacià ‘prodesse et delectare’, és a dir, la concreció de l’ideal humanístic d’ensenyar delectant.