Una activitat divertida

Joc conversacional en 5 fases per al confinament

Aquests dies estranys i extraordinaris són un bon moment per comprovar com la (bona) conversa pot millorar la nostra salut psíquica i emocional

3
Es llegeix en minuts
Joc conversacional en 5 fases per al confinament

Ivanko

Pensem-ho un moment: tota la nostra vida emocional, social i professional succeeix a través de converses. Sabem, per experiments monitorats, que les converses tòxiques i estressants modifiquen el nostre estat hormonal perquè augmenten el nivell de cortisol en la sang. I, al contrari,hi ha converses que estimulen el nostre estat anímic i ens harmonitzen, perquè alliberen endorfines, les hormones antagonistes del cortisol.

Proposo un joc per millorar la qualitat dels nostres intercanvis conversacionals. És una activitat divertida que podem realitzar amb qui compartim espai i temps en aquests dies de reclusió. Aprendrem molt sobre els altres i sobre nosaltres mateixos.

El joc té 5 fases i funciona com un videojoc: no començarem una nova fase fins que no haguem completat l’anterior. Som-hi.

Al voltant d’una taula

La fase 1 exigeix complir un únic requisit: tots els que vivim a casa ens comprometem a reunir-nos entorn d’una activitat tan agradable com el sopar i seiem al voltant d’una taula on puguem veure còmodament els altres.

La fase 2 ens planteja un repte exigent per als temps que corren. No hi pot haver cap dispositiu electrònic present durant el nostre sopar de trobada conversacional cara a cara: fora televisió, tauletes i mòbils.

M’avanço per si algú se sent temptat de dir que posa el mòbil en silenci. No, no. Res de mòbils a la vista. Investigacions recents fins i tot demostren que quan a sobre de la taula hi ha un mòbil en mode avió, la sola presència del mòbil modifica la qualitat de les converses que es mantenen. La sola expectativa de curtcircuit comunicatiu imminent indueix els interlocutors a surfejar amb atenció flotant per la superfície dels temes.

En la fase 3 comprovarem que tothom participa de manera activa en la conversa. Sabem que hi ha persones més o menys expansives o reservades. No es tracta d’obligar ningú a parlar, però sí d’animar a participar-hi. Recuperem el plaer de mirar sincerament i interessadament a qui ens parla, evitant desviar la mirada cap al plat, el sostre o la finestra.

Proposem un tema de conversa que sempre funciona: «Explica’ns les dues millors coses que t’han succeït avui». Obrim també la nostra conversa a l’expressió de sentiments d’enuig o frustració: «¿Què t’ha passat avui que t’agradaria canviar si poguessis?» I recordem que escoltar atentment és un dels millors regals que podem fer a les persones que apreciem.

En la fase 4 hem d’assegurar-nos que tots respectem el torn de paraula dels altres i ningú interromp qui està parlant. Aquest és un dels grans aprenentatges que podem brindar als nostres nens: «Espera, espera un moment que acabi de parlar la teva germana, i ara ens expliques això que vols dir». Segur que coneix adults que, pel que sembla, mai han rebut aquesta lliçó infantil perquè tenen l’antipàtic costum d’interrompre els altres. Practicar el respecte del torn de paraula és un gran favor que fem als més petits de cara a les seves relacions personals i professionals futures.

Notícies relacionades

Fase 5. Prenem nota. Sovint, quan una altra persona està parlant, se’ns acut una idea que ens agradaria compartir amb els altres immediatament. Val la pena aprendre i ensenyar a guardar momentàniament la idea per aportar-la a la conversa quan ens toqui parlar. En un primer moment, els adults podem ser els «guardadors» provisionals del tema dels més petits: «¿De què ens volies parlar?». «D’una cosa que ha passat a classe». «D’acord. Me’n recordaré i, quan acabi la teva germana, ens ho expliques». I quan sigui el moment oportú: «Eva, va, ¿què ens volies explicar de la classe? Que volem sentir-ho». Un truc que funciona en aquesta situació és que, cada vegada que als nens se’ls acudeixi una cosa que volen compartir mentre parla un altre, posin el seu got al centre de la taula com a recordatori personal «que no se m’oblidi dir això més tard». La qüestió és aprendre a guardar provisionalment l’ocurrència en un racó de la memòria fins que arribi el moment oportú de poder parlar.

¡Final del joc... de moment!