Carles Fontanillas: "Casa meva no està connectada a la xarxa elèctrica"

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp41943665 barcelona  07 02 2018 contra   carles fontanillas  cirujano 180209212137

zentauroepp41943665 barcelona 07 02 2018 contra carles fontanillas cirujano 180209212137 / FERRAN SENDRA

Després de salvar milers de vides i impulsar l’implant de cor artificial, Carles Fontanillas (Barcelona, 1948) es va jubilar com a cap del servei de Cirurgia Cardíaca de Bellvitge i es va mudar al Garraf profund, a la casa que el seu pare va construir el 1946 i que no va tenir llum fins a 1954, quan va instal·lar un aerogenerador. El seu fill Marcel, arquitecte atent a la sostenibilitat, ha convertit el paller en una vivenda que produeix zero emissions. I el doctor, com va fer amb els cors, torna a la vida ceps de 70 anys i els resumeix en un vi.

–No hi ha gaire gent per aquí.

–El Garraf està despoblat. Dins del terme municipal de Sitges, hi ha 26 masies catalogades –la meva pertanyia a la família materna [els Amell] des del segle XVII– , de les quals només 11 tenen qualitat d’ús. Hi va haver un temps que passaven els caçadors, i la gent de la colònia de Vallcarca venia a comprar vi, i es feien festes. Avui passen en bicicleta i no es paren. El meu propòsit és contribuir a afavorir l’arrelament de l’ésser humà al parc, per mantenir el bosc, l’agricultura, l’equilibri. 

Només se sent la remor del vent i, molt de tant en tant, la sirena que avisa d’una explosió de dinamita a la pedrera. Can Fontanillas està en un dels pocs plans del massís des d’on es veu el mar.

–¿Què ha aprofitat de la casa original?

–El meu pare la va construir amb materials del lloc. Un ecologista abans de l’ecologia. Però la casa és al parc natural i l’Administració el defensa amb una normativa superrestrictiva, que aplica igual a la gent que ve de fora amb ànim de fer una urbanització que als que vivim aquí.

–Aquí va entrar el seu fill Marcel, arquitecte.

–Ell ha compassat la rehabilitació amb la normativa. La part rehabilitada, el paller, aprofita tots els recursos naturals. És una passive house. Ha passat el test de BlowerDoor i aconseguit el primer certificat a Espanya de zero emissions. La calefacció, de tan sofisticada i simple, només té tres lletres: SOL.

–¡No paga a Endesa ni a Gas Natural!

–La casa no està connectada a la xarxa elèctrica. Funciona amb plaques fotovoltaiques. Està orientada al sud i construïda amb una estanquitat absoluta, de tal manera que no té fugues d’energia. Viure aquí, em permet observar amb detall els cicles naturals i veure que molts dels mites de la pagesia tenen base científica.

–¿Quantes vinyes ha salvat?

–N’he conservat un parell de la desena del meu pare. Quan es va començar a mecanitzar el camp, la resta va ser substituït per cereal, que no va funcionar. Cuido el cep com si fos un individu de 70 anys.

–La vellesa aquí és un grau.

–Sí. La tendència, a petició del mercat, és plantar vinya nova. N’hi ha de 20, 30 i 40 anys, però n’hi ha poques de 70. Han sobreviscut, són més fràgils perquè estan en la senectut i, el més important, el vi del seu raïm té més riquesa organolèptica.

–¿De què té gust?

–El valor està en la profunditat.

–Quina gran mudança la seva. Del quiròfan al massís.

–L’altre dia, mentre podava, vaig pensar que feia de cirurgià de la vinya. Amputes una sèrie de coses per donar al cep el màxim de vitalitat, buscant que la planta tingui el màxim d’equilibri. Si la vinya està sana, es defensa de les infeccions. Si està feble pateix l’atac dels fongs.

–Vist així...

Notícies relacionades

–Encara que al cirurgià se’l veu com algú que talla i cus, té ànsia d’un coneixement biològic profund. A vegades és conservador, altres agressiu, però està convençut que el que fa ha de funcionar. 

La fusta predomina en Can Fontanillas. / FERRAN SENDRA

"La calefacció,
de tan sofisticada i simple que és,
només té tres lletres: SOL" 

El terra del saló absorbeix la calor del sol. / ferran sendra

"Mentre podava, vaig pensar que faig de cirurgià de la vinya. Amputo una sèrie de coses per donar-li vitalitat"