"Mig tomàquet cherry al dia era com caviar"

A Mart hi caldrà anar amb algunes coses clares. Per això hi ha les missions anàlogues a la Terra, que permeten simular procediments, presa de decisions i treball en equip en condicions similars a les de l’espai. Una d’elles és Hypatia Mars, un projecte en què col·labora la Fundació La Caixa, integrat només per dones. Ja s’han realitzat dues edicions a la Mars Desert Research Station, perduda al desert de Utah (EUA). La tercera serà el 2027 i l’enginyera aeroespacial Estel Blay (Manresa, 1988), executiva de l’Agència Espacial Europea, en serà la comandanta.
¿Quina gràcia té viure a Mart sense poder trepitjar Mart?
La idea de les missions anàlogues és viure i treballar en condicions el més semblants possibles a Mart, a fi d’obtenir dades científiques sobre la salut, l’alimentació i les relacions interpersonals que siguin útils per a futures missions a l’espai.
¿I aquest tros de desert de Utah, a 400 quilòmetres de la primera gasolinera, diria que fa el fet?
La simulació et torna el que tu li posis. Si segueixes al peu de la lletra tots els protocols, tens la sensació que ets a Mart. La primera vegada que vam fer una missió extravehicular, amb els vestits posats, vam sentir una emoció genuïna.
¿La tercera missió serà allà?
Encara ho estem valorant. Hi ha una cova increïble en una mina a Cantàbria [a Arredondo] que permet simular condicions d’aïllament, foscor i confinament.
¿Una cova?
Quan anem a Mart, segurament caldrà començar en una cova.
La gràcia d’Hypatia és que són nou científiques. ¿Perfils amb poder?
Hi ha científiques, enginyeres, artistes, periodistes. Totes increïbles. Però el més important és que el puzle encaixi, que és el que farà que una tripulació funcioni.
Sigui sincera, ¿com va la convivència?
Funciona molt millor del que esperava. Tenim en comú la voluntat de fer ciència. Hi ha poques dades amb relació al cos de la dona a l’espai. El més important és generar-les i observar patrons. Entre altres temes, treballem la menstruació.
A les astronautes les obliguen a hormonar-se per no generar residus.
En col·laboració amb Astrocup, una agrupació que estudia la viabilitat de copes menstruals per a l’espai, i un equip de ginecologia de l’Hospital de Sant Pau, participem en un experiment per tal d’obrir el debat sobre la ciclicitat femenina.
I de passada, fer un experiment hortícola.
Vam fer servir sang menstrual diluïda en aigua com a fertilitzant de germinats de mongeta blanca i vam observar que van produir més quantitat d’arrels i van brollar abans que la contrapart no fertilitzada.
¿Se les van menjar?
No m’hauria importat, però la Mars Society posa a la nostra disposició menjar deshidratat per als 15 dies. I vam tenir la sort que a l’hivernacle hi havia hortalisses no utilitzades per la tripulació anterior. Ens tocava mig tomàquet cherry al dia. ¡Pur caviar!
¿Quines altres privacions hi ha?
No pots trucar als teus fills quan vols. Només tens dues hores d’internet al dia, i són per fer informes per a la base. Jo trobava a faltar la possibilitat de sortir i caminar, sense vestit ni motxilla de 15 quilos, sense límit.
Tant d’esforç per a una empresa, diguem-ne, ... de colonització.
A Hypatia no fem servir la paraula "colonització», sinó "exploració». Ja que ho hem fet tan malament a la Terra, estudiem com fer-ho de manera responsable.
Les possibilitats que té d’anar-hi són poques. ¿No li fa ràbia treballar tant per a res?
L’objectiu és fer ciència. Tot i que no negaré que la majoria hem tingut aquest somni.
¿Hi aniria avui mateix?
No, perquè no tornaria.
¿Sempre va voler ser astronauta?
El meu pare tenia un telescopi petit i de petita em semblava molt guai mirar les estrelles. Quan vaig veure que hi havia una carrera que m’ho permetia estudiar, les peces van encaixar. Vaig tenir la sort de tenir uns pares que mai em van dir què podia o no fer per ser nena. Ni quan vaig competir en judo, ni al escollir carrera.
Notícies relacionadesLa nova promoció de la NASA la integren sis dones i quatre homes
Al sector aeroespacial, encara som el 30%. A Hypatia ens preocupa en quin moment es perden les nenes a qui els agradava l’espai. Hem d’intentar que mai pensin que no és per a elles. I passa en altres àmbits. La meva filla de set anys va venir plorant perquè un nen li va dir que no podia ser pirata. Ningú t’ha de dir el que no pots ser.
- La vídua d’Andic demana als fills de l’empresari més diners de l’herència
- Endarrerir el rellotge ¿Quin dia és el canvi d’hora a Espanya? L’horari d’hivern 2025 és a tocar
- S’accelera el desallotjament del bloc Venus de la Mina
- 10 famosos assenyalats
- Cas Koldo Aquestes són les "diferències irreparables" que han motivat el canvi d’advocat d’Ábalos
- Recomanacions «Dinar de 10»: els elogis al millor restaurant de Cornellà de Llobregat, segons Tripadvisor
- La comarca de Catalunya on gaudir del silenci de la tardor: ideal per collir bolets i amb una de les majors densitats d’espais naturals
- Mirada holística Miguel Muñoz-Cruzado, fisioterapeuta: "No existeix la salut física ni la mental, existeix la salut"
- Toni, Lamine i el ‘pla Alexanko’
- El gran repte d’Arrieta