L'era del rearmament nuclear

S'ha acabat el que ara resulta haver sigut un miratge, el de la distensió nuclear acompanyada de l’eliminació a llarg termini de les armes atòmiques. El món es disposa a reviure una època en què l’estratègia de la destrucció mútua assegurada posava l’orbe a un pas d’una catàstrofe nuclear, però, al mateix temps, el risc descomunal que això suposava assegurava que ningú gosaria prémer el botó. Al contrari, ara el risc sembla molt més gran. Ja no és un duel a dos, com passava durant la guerra freda entre els EUA i la Unió Soviètica. Ara és multipolarduelo a dos com ocurría durant la guerra freda entre EUA i la Unió Soviètica. Ara és multipolar.

Amb Trump, Washington ha canviat radicalment la seva postura al respecte anunciant la nova Estratègia de Seguretat Nacional i la Revisió de la Posició Nuclear, documents que amplien l’ús d’aquest arsenal i assenyalen Rússia i la Xina com a rivals. Estratègies així tenen l’efecte de promoure la proliferació nuclear a l’obligar els països assenyalats a ampliar el seu arsenal, de manera que l’escalada està servida. També hi ha el vers lliure de Corea del Nord, país que desenvolupa el seu programa nuclear sense fre i amb la incertesa que planteja un país hermètic amb un lideratge imprevisible. Un altre gran interrogant és l’ús que en aquest context puguin fer països posseïdors de d’aquest tipus d’armes com Israel, l’Índia i el Pakistan. El món no necessita més armes atòmiques. El que necessita és la defensa encesa del diàleg, la cooperació i la diplomàcia per resoldre els contenciosos.