Ocupació, enquestes i independència

El Govern central revisarà a l'alça el creixement de l'economia espanyola el 2018 unes dues dècimes, segons va anunciar aquest divendres el president Mariano Rajoy. Pel que es veu, l'efecte econòmic negatiu del procés no està sent tan fort com van vaticinar molts, encara que sempre es poden interpretar les estadístiques en un sentit o en un altre, segons convingui. Aquell mateix dia es van fer públiques les xifres de l'atur registratatur registrat a les oficines d'ocupació corresponents al mes de gener i, oh sorpresa, va resultar que la desocupació s'incrementa més del doble a la Comunitat de Madrid que a Catalunya: a la primera autonomia es van registrar 11.766 aturats més, amb un augment mensual del 3,18%, mentre que a la catalana la xifra va augmentar en 4.848 persones, l'1,16%. En l'acumulat d'un any, la reducció d'atur registrat a Catalunya va ser de 31.037 persones, lleugerament per sota de les 33.302 de Madrid.

Segons el període que s'utilitzi per valorar l'evolució d'aquest indicador econòmic, Catalunya surt ben o mal parada. Evidentment, al Govern central li va interessar utilitzar les xifres anuals. Fins i tot en la referència oficial de les xifres del Servei Públic d'Ocupació aquesta vegada no se citava Catalunya, ni per a les coses bones ni per a les dolentes. S'havien de consultar les estadístiques detallades per poder comprovar que en el primer mes de l'any, el procés va pesar menys que altres circumstàncies, ja que a altres autonomies que no viuen amb aquesta tensió política, l'atur va augmentar més que a l'autonomia catalana. Castella-la Manxa, per exemple, va incrementar en 8.149 la llista d'aturats, el 4,5% més en un mes, encara que en el conjunt d'un any l'ha reduït el 7,27%. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Al marge de debats que vinculen la lluita política per la independència i l'ocupació, les últimes dades d'afiliacions a la Seguretat Social constaten la dura realitat del tipus d'ocupació que s'està creant, amb una temporalitat exagerada. La contractació es limita cada vegada més als dies concrets de feina, és a dir, només de dilluns a divendres en molts casos. Ho demostra el fet que tots els divendres hi ha més baixes que altes, mentre que els dilluns passa el contrari. O la curiosa dada de l'elevada xifra d'acomiadaments registrats el dia 2 de gener, just després de la campanya comercial nadalenca, sense treva. Encara que la palma se la va emportar el 31 de gener, quan les afiliacions a la Seguretat Social van registrar 48.705 altes, davant les 169.493 baixes la mateixa jornada, quantitats que van suposar una variació neta de 120.788 afiliats menys.

Amb aquestes xifres, és lògic que els sindicats adverteixin contra el "triomfalisme" del Govern central i exigeixin un verdader pla per combatre l'atur, la precarietat i la desigualtat. Ja va sent hora que els anuncis es concretin en algunes mesures reals i efectives.