Anar al contingut

La nova escola

La inajornable reforma educativa

Joan Castro ICONNA

La inajornable reforma educativa

Eduard Vallory

Els currículums centrats en assignatures troncals i obligatòries no permeten aconseguir el propòsit de la formació integral de la persona

«Els governs no poden seguir dient que els calen 30 anys per reformar l’educació: ja no tenim tant de temps. Els sistemes educatius han d’esdevenir ells mateixos aprenents al llarg de la vida». Aquest és el missatge que la directora de l’International Bureau of Education (IBE) llançava fa dos mesos a desenes de ministres d’Educació a la Conferència General de la UNESCO. 
    

L’IBE assenyala la urgència de transformar els currículums educatius de tot el món per generar aprenentatges que capacitin infants i joves per a respondre els reptes d’un món en canvi accelerat i millorar-lo. «Cal reorientar els currículums perquè siguin competencials, en lloc de centrats en assignatures; i això requereix, per fer-ho possible, la transformació tant de l’ensenyament i l’aprenentatge com de l’avaluació», afirma l’IBE.

La raó és que els currícu­lums centrats en assignatures troncals i obligatòries no permeten assolir el propòsit de la formació integral de la persona. El currículum com a concreció dels continguts d’aprenentatge per assolir les finalitats educatives que una societat estableix, ha d’estar adreçat al desenvolupament de competències, enteses com la capacitat d’articular els coneixements (informació, conceptes, procediments, actituds i valors) per donar resposta a situacions reals. Així doncs, un currículum competencial ha de possibilitar alhora l’estabilitat socioemocional, el respecte i la igualtat de gènere, la convivència democràtica en una societat plural, o la capacitat de fer front als reptes globals, des del canvi climàtic fins al futur de la feina i dels drets socials en la quarta revolució industrial.
    

La mateixa UNESCO diu també que l’aprenentatge per fer front a aquests reptes –que les Nacions Unides han sintetitzat en els disset Objectius de Desenvolupament Sostenible– requereix moure’s cap a currículums competencials i metodologies actives de construcció del coneixement, que plantegin als alumnes més preguntes que respostes i que superin el model prescriptiu d’assignatures i continguts definitius estampats a llibres de text. 
    

Com més competencial el currículum, com més personalitzat l’aprenentatge, menys espai hi ha per a la transmissió de veritats indubtables i més empoderament es dóna en el pensament crític, la creativitat i la capacitat de poder donar resposta als problemes complexos. 
    

Optar per la construcció crítica del coneixement és l’antítesi que des d’un despatx ministerial es pugui decidir què es posarà al cap dels estudiants a través de currículums prescriptius detallats i concrecions als llibres de text, que és l’avantsala de l’adoctrinament. És el gran repte de capacitar els alumnes perquè pensin per si mateixos, i dificultar que siguin víctimes de les simplificacions fonamentalistes, de les mentides de la postveritat o de les fake news.
    

L’àmplia primavera pedagògica de canvi educatiu que estem vivint a Catalunya, i la raó de ser d’Escola Nova 21, enllacen de ple amb el que ens plantegen l’IBE i la UNESCO: cal canviar allò que s’aprèn a l’escola i, en conseqüència, el com s’aprèn i el què s’avalua i com. I si bé el nostre marc ­legal ja fa anys que estableix que el currículum sigui competencial, i malgrat el bon treball en aquest sentit de professionals, escoles, entitats i xarxes, la realitat és que a gran part del sistema educatiu encara no s’aprèn competencialment. La transformació real doncs requereix presa de consciència profunda, sinergies de docents, famílies i societat, formació inicial i permanent dels professionals, canvis organitzatius enfocats a la capacitació de les escoles perquè esdevinguin «aprenents autònomes», una inversió forta en Educació que ho possibiliti i un compromís ferm amb l’equitat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Es tracta de generar una transformació educativa per aconseguir un aprenentatge significatiu i funcional que possibiliti la formació integral de cadascun dels infants i joves. Aquest repte és, però, enormement complex. Per això necessita sumar els esforços de molts agents que treballin cap a un horitzó comú de canvi: professionals de l’educació, mares i pares, sindicats i associacions de mestres, ens locals, Generalitat, xarxes i aliances de la societat civil i ciutadans en general. I també reclama creure en el poder transformador de l’educació, i posar-la de veritat al centre de les prioritats de la nostra societat.