Donar el perfil

No dones el perfil li diuen. I és natural. Ella sap bé per què, encara que els que li indiquen la porta no vulguin estendre’s en explicacions. Va néixer a la República Dominicana i encara que va venir a Espanya de petitona seguint els seus pares, sembla que el llast d’aquest origen no s’esborra. És lògic. La seva pell, les seves faccions la delaten. Vol ser actriu, es prepara per a això, però ho té més difícil que les seves companyes. Encara que no totes. N’hi ha algunes de pares que són del Perú, del Salvador, de l’Equador, del Paraguai que també ho tenen complicat.

    

Vagin al càsting que vagin no donen mai el perfil. Suposo que per a elles va ser un consol i un motiu d’esperança veure a la gala dels Goya Adriana Paz, una actriu mexicana molt morena, amb uns trets no enganyen. Adriana Paz estava nominada a actriu revelació pel seu paper en l’estupenda pel·lícula El autor. Revelació per a nosaltres que vivim d’esquena a la cultura iberoamericana. A Mèxic la seva solvència professional és ben coneguda: Paz té tres premis Ariel.

    

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Enrere queden els temps de les grans coproduccions recolzades per la nostra televisió pública en què actors i actrius de Mèxic, de l’Argentina, de Cuba circulaven en viatges d’anada i tornada per les nostres pantalles. Directors com Aristarain, Ripstein, Gutiérrez Alea, Tabío o María Novaro, entre molts altres, estrenaven les seves pel·lícules a Espanya amb regularitat i èxit. Paradoxalment ara, quan més iberoamericans resideixen a Espanya i una segona generació ha nascut al nostre territori, no són presents en les nostres pel·lícules.

El nostre audiovisual ens delata. Com quan dius alguna cosa sense pensar, com en els somnis. Adriana Paz participa ara a Espanya en una sèrie. És un drama televisiu que es desenvolupa en una presó de dones, i en què, curiosament, sí que hi ha diversitat en el físic, les nacionalitats i cultures dels personatges. És una pena que els matisos només tinguin cabuda quan s’ha de retratar la delinqüència, els baixos fons.