Puigdemont o Soraya

La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría ha entrat en el debat sobre la investidura com un elefant en una cristalleria. Si hi havia alguna opció que els grups parlamentaris acordessin un candidat que no fos Carles Puigdemont, ella ha fet saltar l’opció pels aires: ara la tria és entre Puigdemont o Soraya, i a aquestes alçades ja haurien de saber que en la política catalana no hi ha res que cohesioni més que fer pinya contra el Partit Popular.

Diuen que l’home –i la dona– és l’únic animal capaç d’ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra. Encegats encara de ràbia per l’aparició d’urnes en més de 2.000 col·legis sense haver-ne pogut intervenir cap, humiliats pels resultats electorals del 21-Dresultats electorals del 21-D que els han portat a la irrellevància del grup mixt, tocats per la derrota del 155, ofesos per la proposta de Puigdemont com a candidat, i neguitosos per si aconseguia burlar els controls policials i entrar d’incògnit al país, el Govern espanyol ha tornat a cometre el mateix error de sempre: intentar guanyar als tribunals el que no ha pogut guanyar a les urnes. Una estratègia que ha sumit l’Estat espanyol en la crisi institucional i política més gran des de la recuperació de la democràcia. 

Vuit anys després

Hi ha cert consens entre els analistes que el procés sobiranista va començar l’any 2010 arran de la sentència del Tribunal Constitucional retallant l’Estatut ratificat a les urnes. Allà va començar a Catalunya la desafecció cap als poders de l’Estat, i es va disparar el nombre de catalans favorables al dret a decidir. Com que la història es repeteix, els errors també, i vuit anys després es torna a cometre exactament el mateix despropòsit: el TC torna a passar per sobre de la voluntat democràtica dels ciutadans expressada majoritàriament a les urnes.

Notícies relacionades

El TC veta la investidura a distància de Puigdemont

Naturgy: no tots els fons són iguals

Això és el que ha passat: Puigdemont ha estat escollit en unes eleccions anòmales convocades pel 155 –i amb participació rècord–, però el que han votat els catalans no ha agradat al Govern espanyol, que ha posat el TC contra les cordes perquè acabés resolent una vegada més que els catalans no hem votat bé. Amb una resolució que limita drets fonamentals sense base legal, que aplica mesures cautelars que han posat els pèls de punta a juristes de tots els racons de l’Estat, i que violenta l’Estat de dret fins a un punt de no retorn.

Únic candidat

La setmana passada Puigdemont havia de prendre una decisió difícil, una decisió a la qual tard o d’hora s’han d’enfrontar tots aquells que es dediquen a la política: elegir des de quin lloc pots ser més útil al projecte polític que defenses. I a vegades aquest lloc es troba a un pas al costat d’on eres. Però ara Soraya Sáenz de Santamaría li ha resolt el dilema, blindant-lo, fent que sigui l’únic candidat possible que pot proposar l’independentisme, i donant-li més suport social i polític del que hauria tingut mai abans. Genis.