Innocents, per fi

Amb la llei a la mà, encara eren culpables perquè la legalitat franquista encara era vigent: executats, empresonats i torturats pel règim franquista seguien sent considerats delinqüents. De Lluís Companys a Manuel Carrasco i Formiguera passant per Salvador Puig Antich i més de 63.000 víctimes més. Han sigut culpables durant 80 anys, fins ahir, que el Parlament de Catalunya, en un acte de sobirania, va aprovar per unanimitat la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. Una llei que anul·la totes les sentències dels consells de guerra instruïts a Catalunya per causes polítiques i dictades pel règim franquista des del 1938 fins al 1978, i que restitueix per fi la memòria de víctimes i represaliats.

A L'ARGENTINA BUSCANT JUSTÍCIA

Davant d’aquesta decisió del Parlament, veritablement històrica, s’ha de felicitar la Comissió de la Dignitat, les entitats memorialistes i els partits que l’han impulsat. Ara bé, el titular que ens dona el Parlament català avui posa en evidència, com no havia fet mai abans, la incapacitat de les institucions espanyoles per fer net amb el seu propi passat totalitari.

Els darrers 40 anys, nombroses famílies han acudit al Tribunal Suprem i al Tribunal Constitucional per intentar, sense èxit, anul·lar els judicis franquistes que van condemnar els seus familiars. Sense anar més lluny, el 2007 la sala militar del Suprem va rebutjar el recurs de revisió interposat per les germanes de Salvador Puig Antich, que van haver de recórrer a un tribunal a més de 10.000 quilòmetres de distància, a l’Argentina, per seguir buscant justícia. I l’aprovació el 2007 de la llei de memòria històrica al Congrés espanyol tampoc va servir, per la falta de consens polític, per declarar nuls els consells de guerra.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

A diferència d’Espanya, països com Alemanya i Itàlia sí que han sigut capaços de passar comptes amb els seus propis passats totalitaris, perquè han entès que per bastir una democràcia sòlida abans calia jutjar els feixistes i rescabalar les víctimes. Espanya, però, mai no ha jutjat la dictadura, i el franquisme ha quedat impune gràcies a una llei d’amnistia que va servir perquè els botxins no haguessin de pagar mai pels seus crims. ¿La conseqüència? Una Transició feta amb peus de fang, amb uns fonaments democràtics que trontollen dia sí dia també, a cada nova subvenció a la Fundación Francisco Franco, a cada nou càrrec directiu en empreses del sector públic que ocupen els franquistes reciclats. I com a mostra il·lustrativa d’això, l’atzar ha volgut que la decisió del Parlament de Catalunya coincideixi amb la mateixa setmana que el Congrés ha condecorat l’exministre franquista Rodolfo Martín Villa, sobre qui pesa una ordre de recerca i captura internacional per crims contra la humanitat pels assassinats de Vitòria del març del 1976. Un exemple perfecte de com l’Estat ha tractat el franquisme i de com Catalunya malda per desmarcar-se’n.