Pensions, vots i brindis al sol
Els diputats que formen part de la comissió del Pacte de Toledo fa prop d'un any que treballen en possibles mesures per reformar el sistema públic de pensions per assegurar-ne millor la sostenibilitat i ho havien fet fins fa només unes setmanes en un clima de bastanta discreció. L'objectiu dels congressistes era avançar en tots els punts en què fos possible el màxim acord i aparcar per a això els que fossin línies vermelles per alguna de les forces representades. El més fort d'aquests límits era la voluntat del PP de no sortir de la via de limitar l'augment anual de les pensions al mínim del 0,25% que es desprèn de la fórmula vigent actualment i que és el que el Govern va consignar als Pressupostos Generals de l'Estat del 2017, ara prorrogats. També és el percentatge de pujada que l'Executiu espanyol ha comunicat a les autoritats europees sobre les grans línies de despesa que preveu per a aquest any.
El debat discret a la comissió del Pacte de Toledo ha saltat pels aires
Però aquest sistema de debat a la comissió va saltar pels aires quan es van començar a fer públiques propostes per part de líders polítics sobre pensions. Es va estrenar el líder del PSOE, Pedro Sánchez, amb la seva proposta de crear un nou impost a la banca amb un objectiu finalista dedicat precisament a garantir l'equilibri de la Seguretat Social. La mesura forma part d'un paquet més ampli d'un pla socialista per millorar les condicions de vida dels espanyols després d'un decenni de crisi, però la discussió pública s'ha centrat pràcticament només en el tema de les pensions.
Notícies relacionadesEl Govern no estava disposat a perdre protagonisme en aquest tema, i li va faltar temps per fer pública una proposta que el PP havia posat sobre la discreta, fins llavors, comissió del Pacte de Toledo: ampliar voluntàriament a tota la vida laboral les base de càlcul de les cotitzacions per obtenir la pensió, amb l'objectiu de poder aprofitar els millors anys de cotització que en molts casos no eren precisament els dels 10 últims anys de crisi econòmica.
La batalla pel vot dels pensionistes està servida. Davant el que proposa un nou impost, que encara que sigui a la banca els ciutadans sempre pensen que acabarà repercutint-los a ells d'alguna manera, la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, es va erigir com la defensora d'una millor pensió per al que hagi cotitzat més. El problema és que aquesta proposta s'hauria de madurar molt més (o potser en realitat ja ho està), perquè pot acabar provocant que la majoria d'aquestes prestacions públiques no augmentin per sobre del 0,25% anual durant molts exercicis, si es mantenen les fórmules de càlcul previstes en el sistema vigent, com calculen alguns especialistes en pensions. El tema és massa seriós perquè es converteixi en una guerra de propostes improvisades o poc explicades i seria bo que el debat torni a la comissió del Pacte de Toledo, i que aquesta a la vegada acceleri les seves conclusions. De moment, la guardiola ja està gairebé buida.
