Tensió al bressol de la primera revolta àrab

Tunísia no està fora de perill

Invertir en el país significa reforçar la democràcia, la pau, la seguretat i el desenvolupament

3
Es llegeix en minuts
Tunísia no està fora de perill

FETHI BELAID (AFP)

Una altra revolta social ha començat a Tunísia, l’enèsima des de la revolució del 14 de gener del 2011. Coincideix amb el seu setè aniversari i és una nova prova per al govern i especialment per al president Caid Essebsi. 

Tunísia no ha aconseguit canviar la tendència dels principals indicadors econòmics deteriorats ni complir les expectatives de la gent que es va aixecar quan Mohammad Bouazizi es va autoimmolar per la seva dignitat.

La recerca del consens i la negociació han permès al país obrir els camins per a una transició cap a una democràcia parlamentària sense caure en el caos o la violència. Però les transicions polítiques són difícils i requereixen temps. Aquest procés necessita impulsar un pla de rescat econòmic per satisfer les aspiracions dels tunisians, sobretot els joves desil·lusionats, reintegrar-los en la vida econòmica i política i millorar la transparència en l’administració de l’Estat. 

L’èxit econòmic és vital per al progrés polític i el seu futur. L’economia de Tunísia ha experimentat una forta desacceleració i ha entrant en diversos períodes de recessió arran de factors com les caigudes de les inversions i de les exportacions, especialment a la Unió Europea, el seu principal soci comercial. També han caigut la producció dels seus sectors no manufacturers i els ingressos per turisme a causa dels atacs terroristes, que han fet augmentar l’atur i han afectat la recuperació. El turisme és la principal indústria i aporta el 10% del PIB i el 15% dels llocs de treball, de manera que el cop a aquest sector perjudica l’estabilitat política i econòmica. 

L’alta desocupació juvenil que va provocar la revolta i els casos d’autoimmolació són un senyal que mostra la profunda preocupació de la gent i els reptes externs que arriben de les seves fronteres amb Líbia i Algèria.

Davant la catastròfica situació econòmica, el Govern ha adoptat mesures d’austeritat, inclòs un augment dels impostos com l’IVA de fins al 300% per a alguns productes. Aquestes decisions, amb un alt cost de la vida per a la població, es van prendre per satisfer els interessos del deute del país. Un deute contret per les polítiques de l’antic règim de Ben Ali, que és una de les causes principals de la situació del país i la seva crisi, que és rebutjat per una majoria de la població i que ha motivat les manifestacions.

L’augment de la desigualtat és una font contínua de malestar. Set anys després de la revolució, les regions costaneres segueixen beneficiant-se de millors infraestructures i economies diversificades, mentre que les comunitats de l’interior lluiten contra alts índexs de pobresa, els nivells més baixos d’educació i, en alguns casos, la dificultat d’accés a les necessitats bàsiques com l’aigua, la sanitat, les carreteres i l’energia.

Tunísia té els ingredients per redinamitzar la seva economia. Una força de treball ben formada. Per la seva situació entre el Mediterrani i el Sàhara pot actuar com un enllaç entre Europa i l’Àfrica. Apertura econòmica, turisme, energia i sol. Factors importants per aconseguir atraure la inversió. Però haurà d’apostar per un sistema transparent i eliminar les xarxes de corrupció que mai han acabat de marxar. També es necessari oferir garanties a la inversió estrangera, donats els escassos recursos financers nacionals, i eliminar restriccions i tràmits burocràtics. 

El model econòmic actual ha portat a una baixa inversió, baixa productivitat i baix valor afegit. Hi ha una necessitat urgent d’una reforma fonamental en tots els sectors de l’economia, sobretot noves lleis bancàries i d’inversió són vitals. L’economia ha experimentat una forta caiguda des del 2011, i només ha aconseguit créixer un 3%, molt per sota del 6,5% necessari per proporcionar llocs de treball i millors nivells de vida.

Rescatar Tunísia, el bressol de la primera revolta àrab, és consolidar la seva aposta per la modernització, l’educació, els drets de la dona, i el paper dels agents socials, i demostrar que és possible canviar per les urnes sense caure en la trampa d’un cop militar, una tornada a la dictadura o el despotisme. S’ha dit que Tunísia és com una Startup, i invertir-hi significa reforçar la democràcia, la pau i la seguretat i el desenvolupament. Juntament amb la voluntat i l’ardu treball dels tunisians, s’aconseguirà transformar el país. Però és una carrera de llarg recorregut i l’ajuda internacional, sobretot de la UE, i el sector privat seran claus. Tunísia encara no està fora de perill. 

Notícies relacionades

Expert en economia i relacions

 internacionals

Temes:

Magrib Tunísia