El cine d'animació

La tradició nadalenca de la mama Anna

'Coco' és una oda a la família, a la mort i a les mares coratge. La millor pel·lícula de la companyia Pixar

1
Es llegeix en minuts
undefined41087562 in this image released by disney pixar  character hector  vo171128172039

undefined41087562 in this image released by disney pixar character hector vo171128172039 / Pixar

Per molts anys que compleixi, hi ha coses que no deixaran mai d’emocionar-me. Una és anar al cine amb la meva mare a veure pel·lícules de dibuixos animats. Cada any en cauen com a mínim un parell, i una sempre per Nadal. La meva mare és una bona persona, una bona mare que no em va deixar veure mai, per exemple, Bambi. Em filtrava les pel·lícules de Disney segons el nivell de sadisme que ella considerava que no era adequat per a una nena sensible com jo. Famílies desestructurades, pares morts i prínceps blaus sense neurones. D’adulta he vist Bambi i d’altres que no van passar la censura de la mama Anna i la veritat és que tenia raó.

Notícies relacionades

Per sort, els temps han canviat i ara els prínceps blaus estan destenyits, els amors verdaders són entre amics i el que s’ha de salvar és el planeta. Els anys han passat i la tradició continua, encara que a la inversa. La meva mare ja no em porta al cine, l’hi porto jo. També li filtro les pel·lícules, no es pensin. A vegades les veig un parell de vegades per assegurar-me’n i no decebre-la. L’última meravella que vam anar a veure juntes va ser Coco. Una oda a la família, a la mort i a les mares coratge. La millor pel·lícula de la companyia Pixar (creadors d’Up, Buscant en Nemo o Toy Story, entre altres delícies). Una obra mestra. Si poden anar a veure-la amb una mare, una tieta o una àvia, millor. Ploraran molt, però serà per bé. Un enorme homenatge a l’apoderament de la dona i a la família. A la viva i a la morta.

Somiar que algun dia ens trobarem amb els nostres éssers estimats que ja han mort em sembla més real i una meta més fàcil d’aconseguir que l’amor verdader. Al primer món no sabem tractar bé la mort. Ens acomiadem dels nostres éssers estimats en tanatoris de formigó on ens està prohibit vetllar-los de nit. És molt trist. Coco et sacseja per dins i et connecta amb la mort d’una forma alegre, musical i positiva. S’enamoraran de Mama Coco, Mama Imelda i Mama Elena. De veritat, vagin a veure-la, i si tenen fills petits, portin-los a veure Star Wars.