IDEES
Minut de silenci per la jornada de reflexió
zentauroepp41372561 picture shows election ballots of the main catalan political171220102343 /
El que tenia de bo que últimament se celebressin més eleccions que Caps d’Any era que cada una portava afegida una jornada de reflexió.
Sempre em va semblar curiós que aquesta pogués al·ludir a tots, electors i candidats, de manera que em passejava en batí per casa reflexionant i omplint la pipa. Una jornada de reflexió, tot un dia per cavil·lar, era en els nostres dies una cosa més única que un dia de les malalties estranyes. Tots, com els nens que l’armen al col·le, al racó de pensar.
Entre les moltes coses estranyes que planen sobre aquests comicis, una és que la jornada de reflexió cau en dia laborable. He sortit al carrer i tothom estava, tot i així, molt reflexiu: el quiosquer semblava el pensador de Rodin; el pakistanès del colmado valorava el color del seu vot escrutant els sabors dels diversos Granini; els transeünts, embadocats, se saltaven els semàfors en vermell. Potser dubtaven per la ingent quantitat d’eloqüència vessada pels polítics aquests dies.
En una baralla o en una discussió de parella, les millors frases ens assalten sempre massa tard
Durant aquesta jornada, als candidats se’ls apareixen, segur, totes les rèpliques enginyoses i les mesures a aplicar, especialment en l’àmbit de la cultura, que no van exposar durant la campanya. Els imagino llegint 50 discursos que cambiaron el mundo o Las personas de la historia. Sobre la persuasión y el arte del liderazgo, tots dos acabats d’editar per Turner, i pensant: «Caram, massa tard».
Sempre, en una baralla o en una discussió de parella, les millors frases ens assalten massa tard, com li va passar a una conquista d’una amiga, un home de mentó prominent i cervell de nou, que intentava ser actor però era model en anuncis. Model, també, de comportament impresentable. Quan ella va tallar, ell va abandonar la casa amb l’histrionisme d’un concursant de Gran Hermano. Una estona després li va enviar un WhatsApp: «Ja ens veurem. O ja em veuràs tu a la tele». Mitja hora més tard, quan es va adonar que havia sigut poc optimista amb la seva carrera interpretativa, va matisar a l’alça: «O al cine». Aquell lapse va convertir la sentència de macarra decadent en rebequeria de fantasma perdedor. Sospito que això li ha passat a més d’un polític durant la jornada de reflexió.
