ANÀLISI

Candidats a la presó

Quan no hi ha delicte, difícilment es justifica una privació de llibertat

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp38192847 barcelona 26 04 2017   votaci n sobre las enmiendas a la pre171204125907

zentauroepp38192847 barcelona 26 04 2017 votaci n sobre las enmiendas a la pre171204125907 / CARLOS MONTANYES

L'acte del magistrat Llarenamagistrat Llarena té un recorregut argumental impecable en què es raona de manera valenta que no existeix risc de fuga dels imputats i que és ja molt escàs el risc de destrucció de proves. No obstant, quan es passa a valorar el tercer risc que cal conjurar amb la presó provisional -el de reiteració delictiva-, l'argumentació, malgrat ser detallada i bàsicament prudent, es fa molt més discutible.

Es basa gairebé tota ella en un informe clarament apòcrif i a estones simplement ridícul -l'informe enfocats-, que els investigadors van trobar al setembre a casa de l'antic secretari general de Vicepresidència, Economia i Hisenda de la Generalitat. Aquest informe dibuixa segons sembla una estratègia de mobilitzacions, interlocució internacional i creació d'opinió ciutadana tendent a traslladar el conflicte polític a tota la societat, provocant d'aquesta manera una reacció de l'Estat per aconseguir una negociació.  

Encara que l'acte de Llaneras no és polític, sí que té transcendència política: un dels més importants candidats no podrà participar en la campanya electoral

Estratègia política

Tot plegat no és delicte, i així ve a reconèixer-ho l'acte. És simple estratègia política compartida amb uns o altres fins per qualsevol partit o grup social. Però es diu també que malgrat que el caràcter de les mobilitzacions ha sigut sempre essencialment pacífic, es començaven a observar comportaments que permetien aventurar un possible esclat de la violència. El mateix acte diu que el risc no es pot aventurar per auguris o pressentiments, sinó que ha d'estar basat en dades objectives. Però aquestes dades es treuen sobretot del malaurat informe, així com d'una altra hipòtesi: que la mobilització davant del Departament d'Economia -la que va portar a presó els Jordis- permetia augurar violència futura, tot i que el mateix magistrat reconeix el caràcter pacífic de la mobilització.

S'intenta reforçar tota aquesta feble argumentació introduint, finalment, una idea excessivament controvertida, especialment en el pla internacional: que la violència del referèndum de l'1-O hauria partit de la ciutadania. Potser tot això és excessivament feble per sustentar una cosa tan summament greu com la violència d'una rebel·lió.

Per últim, en l'informe se citava com a directors de l'estratègia descrita Oriol Junqueras i els Jordis, motiu pel qual se'ls mantéa la presó, a part de per haver dirigit els Jordis als ciutadans en l'esmentada mobilització davant el departament d'Economia, estant-hi present Junqueras. A més, s'infereix passivitat -que algun dia caldrà demostrar realment si n'hi va haver o no- dels Mossos d’Esquadra, i per això es manté també la presó de qui va ser conseller d'Interior.

Carències argumentatives

Dit tot això anterior, he de subratllar que l'acte ni és ni pretén ser polític, sinó netament jurídic, encara que amb algunes carències argumentatives que haurien de ser resoltes probablement en sentit contrari a la presó. Però encara que no és polític, sí que té transcendència política: un dels més importants candidats -precisament el que les enquestes assenyalen com a més votat- no podrà participar en la campanya electoral. I no podrà participar més aviat pel que suposa l'ús que va fer des del seu càrrec, i no pel que podria fer si tornés a ocupar-lo, perquè per a això caldria esperar que guanyés les eleccions i la votació d'investidura. I és que les privacions de llibertat no han de jutjar-se -com afirma el maetix escrit- per futuribles, sinó per realitats presents, que avui no es donen. 

Notícies relacionades

S'ha de tenir en compte, a més, que la declaració d'independència no va ser tal, sinó que es va banalitzar pels mateixos que la van protagonitzar. I aquests mateixos actors van ser els que correctament no van oposar ni la més mínima resistència a la intervenció estatal de l'autonomia. És més, la van facilitar, començant per l'únic cos armat de l'autonomia. No es van quedar als seus llocs intentant exercir-los ni van cridar a mobilitzacions violentes a la ciutadania, sinó tot al contrari. Recentment semblen haver acceptat tots la persecució dels seus objectius polítics per vies estrictament legals. La reiteració delictiva, en aquestes condicions, és difícilment imaginable.

Es pot sentir repulsió per aquest objectiu polític i pel contrari. Es pot alarmar un personalment sentint o veient els defensors del mateix. Però res d'això justifica que això que es rebutja sigui delicte. I no havent-hi delicte, difícilment es justifica una privació de llibertat.