22 febr 2020

Anar al contingut

LA CRISI TERRITORIAL

La urgència de la reforma constitucional

La urgència de la reforma constitucional

Eliseo Aja

Els Estatuts han de canviar la seva naturalesa per equiparar-los a les Constitucions d'Estats federats

A Espanya cap Constitució ha sigut reformada; totes han acabat per un cop d'Estat o amb una revolució

Aquest dilluns es va presentar a l’opinió pública un informe elaborat per 10 catedràtics de Dret Constitucional i de Dret Administratiu de diferents universitats, titulat Idees per a una reforma constitucional, que pretén impulsar-la oferint un diagnòstic de la crisi en què ens trobem i alguns criteris per superar-la.

No és estrany que apareguin informes d’aquest tipus. Els professors i altres experts som consultats en ocasions sobre la millor manera d’abordar determinats problemes. En aquest cas ha sigut diferent perquè no hi ha intervingut cap petició, ni pública ni privada. Hem sigut els professors els que hem pres la iniciativa de dirigir-nos a institucions i opinió pública per dir-los que la reforma de la Constitució espanyola és imprescindible i urgent.

La majoria de nosaltres ha escrit articles i llibres sobre la reforma de la Constitució, lògicament en sentit diferent, i la dificultat es trobava a assolir una valoració i unes propostes acceptades per tots. Pertanyem a diferents universitats i tenim sensibilitats acadèmiques i polítiques clarament diverses. L’estudi s’ha preparat en diverses sessions de treball al llarg de sis mesos i s’ha elaborat per consens. Hem raonat amb absoluta independència de posicions de partit o d’escola, exercint amb plenitud la llibertat de càtedra que caracteritza la nostra activitat. 

L’objectiu central de l’informe és cridar l’atenció sobre la gravetat de la crisi constitucional i la urgència de la reforma. La Constitució del 1978 va permetre un desenvolupament econòmicosocial, polític i territorial molt notable durant tres dècades però en els últims anys travessa una crisi profunda. Especialment en el sistema autonòmic s’han realitzats canvis de gran profunditat sense que s’hagin recollit a la Constitució espanyola els instruments necessaris. ¡Hem passat de ser el país més centralista d’Europa el 1977, per l’herència franquista, a ser un dels més descentralitzats, sense reformar pràcticament la Constitució del 1978! De fet, la Constitució preveia la creació de les comunitats autònomes i les seves institucions però no conté normes per al govern d’un Estat tan descentralitzat.

En l’informe reconeixem l’existència de crisis també en altres àmbits, però creiem que s’han d’introduir prioritats i que la revisió de l’autonomia ha d’obrir una «època de reformes» que permeti abordar primer l’Estat autonòmic i després els altres canvis necessaris. 

Dins de la reforma del sistema autonòmic, els punts més rellevants serien el canvi de naturalesa dels Estatuts per convertir-los en equivalents a les Constitucions dels Estats federats, com als Estats Units o a Alemanya, perquè no és raonable que l’Estatut sigui a la vegada, com ara és, la norma institucional bàsica de la comunitat autònoma i llei orgànica de l’Estat; la distribució de la competències amb regles que eliminin la gran conflictivitat existent i el protagonisme excessiu del Tribunal Constitucional; la participació plena de les comunitats autònomes en el Senat; l’accés de les comunitats autònomes a la Unió Europea, seguint també l’exemple alemany, i la introducció de normes clares de finançament en la mateixa Constitució, actualment inexistents. 

Les comunitats amb fets diferencials podrien actuar-los amb reconeixement dels instruments necessaris, essencialment bilaterals, a diferència de les altres competències, que són generalment multilaterals. Per afavorir la superació de la crisi a Catalunya s’afegeixen a les reformes generals el reconeixement dels seus caràcters singulars, que pot estendre’s en el posterior Estatut o Constitució, i la recuperació dels aspectes negats per la sentència constitucional no pel seu contingut sinó per recollir-se a l’Estatut, que era norma insuficient. 

A més a més d’enfocar aquests punts, tractats de forma general, el document inclou diverses reflexions sobre les vies per a la reforma (majories, consens...), que deriven de la mateixa Constitució, partint de la distinció bàsica entre poder constituent i reforma de la Constitució. 

En la història d’Espanya existeix una maledicció: a diferència d’altres països europeus, cap Constitució ha arribat a ser reformada; totes han acabat per un cop d’Estat o amb una revolució. Ja va sent hora que aprenguem a reformar-la, conservant els aspectes que funcionen bé i modificant aquells que ho necessiten.