Wyoming, amic per sempre

Els guionistes d’El intermedio han tingut aquesta setmana la feliç idea de recrear la cançó Amics per sempre, l’himne que Andrew Lloyd Webber i Don Black van compondre per als Jocs de Barcelona de 1992, amb una lletra adaptada pel programa de La Sexta al procés sobiranista. Com era inevitable, la versió elegida per al xou televisiu va ser la de Los Manolos, el grup barceloní que va portar aquest cant d’amistat entre els pobles al ritme irresistible de la rumba catalana. I aquí tenim El Gran Wyoming amb un vestit vermell amb muscleres, pantalons de campana i coll de camisa quilomètric, armat amb una guitarra espanyola, fent anar el ventilador i acompanyat en una coreografia vintage pels membres del seu equip. Un hilarant espectacle televisiu.

Però l’interessant de l’esquetx d’El intermedio és que transmet un missatge molt polític en un moment tan crispat com l’actual, amb exconsellers a la presó, el president a Brussel·les i eleccions decisives a la cantonada. 

«Amics per sempre yo también sé catalán / Y como Aznar por ti lo hablo en la intimidad / No hagamos una DUI con nuestra amistad / Amigos para siempre», diu una de les estrofes, en un intent des de l’humor de desdramatitzar el conflicte i d’assenyalar que mai hi ha diferències insalvables, tot i els plantejaments polítics rígids i l’ambient d’o amb mi, o contra mi.     

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

    «Tú, con tu bandera haz un foulard / Que en el balcón se te ha empezado a estropear / Y está jodiendo al geranio», és un altre dels moments estel·lars de la rumba, una referència desenfadada a la profusió de símbols a les façanes i una presa de distància sobre el patriotisme estètic.

Missatge polític

Però el missatge polític de fons és que ni tot Espanya pensa el mateix que el Partit Popular en referència a l’autonomia catalana, ni tot Catalunya és la de les comissions del tres per cent. No està malament que en un programa d’àmplia audiència s’aposti per desdramatitzar el problema que ens angoixa («Menos mal rollo / menos himnos / más Peret») i es declara que «España es plurinacional / y hasta un poco disfuncional».