¡Boicot!

Per català, per independentista, per atendre en castellà, per belga… se’ns està omplint el Twitter de crides a boicots. Uns l’invoquen per Espanya. Altres, per Catalunya. I, tots, per estultícia. La majoria són consumidors amb una bandera enganxada al cervell, però, massa vegades, són encoratjats o provocats per polítics o periodistes transformats en hooligans irresponsables. La niciesa ha arribat al límit de boicotejar la samarreta de la selecció per utilitzar els tons de la bandera republicana o denunciar empreses per donar feina a persones compromeses amb l’independentisme. Sense oblidar, per descomptat, els boicots a diaris que no compleixen les expectatives unidireccionals de certs espècimens. Il·lustres noms del fang patrioter com el periodista Alfonso Rojo o les polítiques Núria de Gispert i María Antonia Trujillo s’han animat a llançar empreses als lleons.  

Notícies relacionades

Pitjor és matar

‘European Bridges’

   

 És terrible constatar que en un país on les xifres de l’atur posen els cabells de punta, on tots patim més o menys de prop la injustícia dels treballs precaris, on tantes empreses trontollen i, amb elles, el futur de molts, la baixesa humana és capaç d’instar al boicot d’una empresa. ¿Que potser no entenen que darrere d’una marca hi ha treballadors i, per tant, unes vides que se’n poden veure greument afectades? Abans d’assenyalar el feixista aliè, alguns haurien d’examinar el repressor totalitari que perviu en la seva suposada puresa ideològica.