Els 'putos periodistes' de Leo

Pocs futbolistes han sigut tractats més mal per la premsa argentina que Messi, que només parla allà

2
Es llegeix en minuts
jcarmengol40876685 barcelona and argentina forward lionel messi arrives to atte171109204144

jcarmengol40876685 barcelona and argentina forward lionel messi arrives to atte171109204144 / KIRILL KUDRYAVTSEV

Febrer del 2015. Un mes abans el Barça havia tocat fons a Anoeta Zubizarreta havia sigut destituït. El diumenge 12 el Barça acabava d’enfrontar-se a l’Atlètic imposant-se 3-1 i Leo Messi havia rebut el trofeu al millor golejador històric de la LFP. Minuts després s’asseia amb el trofeu al plató que Barça TV té a prop dels vestidors del Camp Nou.

Allà va respondre diverses preguntes sobre el partit i va voler desmentir una presumpta mala relació amb Luis Enrique. I una suposada petició a Bartomeu perquè es carregués el tècnic. Va dir que li sabien greu els rumors perquè «surten de Barcelona, no de Madrid com altres vegades». I es va lamentar: «Estic cansat, he sentit moltes coses de mi. Em pinten com que moc els fils el club i no és veritat, soc un més, no he exigit res per quedar-me perquè no tenia cap intenció d’anar-me’n enlloc. Tot és mentida i aprofito que soc aquí, perquè se sàpiga la veritat». La compareixença va durar exactament 6 minuts i 3 segons. Han passat gairebé tres anys des d’aquella entrevista, l’última que l’argentí va concedir a la televisió del club.

Tres mesos després va comparèixer a la sala de premsa del club en la prèvia del Barça-Bayern de Champions. No hi ha tornat.

El març del 2016 va respondre preguntes en un acte publicitari. 

El juliol passat es presentava al Japó Rakuten com a nou patrocinador del Barça, gestió en què va intervenir Piqué. Messi hi era i va deixar dues frases davant els mitjans.

Notícies relacionades

Ni a la Lliga, ni a la Copa ni a la Champions. No ha tornat a parlar amb la samarreta del Barcelona. El seu club des dels 11 anys, on s’ha convertit en el millor jugador del món, on ha aconseguit tots els trofeus que un futbolista pugui aconseguir en un equip, el club que el cuida, l’escolta, el mima i li concedeix el que desitja, el que l’envolta dels millors, el club que el tracta com el que és, la màxima estrella del futbol mundial i li paga en consonància. L’entitat que va cridar «Tots som Messi» arran de la seva condemna per frau a Hisenda. El club amb una directiva que espera pacient la foto de la renovació, l’entitat que li permet tot, per ser qui és. Silenci. 

Que curiós. Messi ha tornat a parlar en la concentració amb l’Argentina. Fa un mes a Quito, després de classificar-se per al Mundial, saltava i cantava amb els seus companys: «No m’importa el que diguin els putos periodistes». Pocs futbolistes han sigut més mal tractats per la premsa del seu país que Leo a l’Argentina. I al mateix temps, menys criticats per la seva indiferència davant els mitjans de Barcelona. ¿Qui són, Leo, els putos periodistes?