¿Presó més il·legalització?

L’empresonament, dijous, del vicepresident Oriol Junqueras i de vuit membres més del Govern va ser procurat pel fiscal general, José Manuel Maza, i per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela. Després d’un primer moment en què es va pretendre dispersar els consellers i conselleres en diferents presons, com si es tractés de terroristes condemnats a llargues penes, es va optar per enviar les dones a Alcalá Meco i els homes a Estremera (a uns 70 quilòmetres de Madrid). Es van estalviar, ens vam estalviar, l’enèsim intent d’humiliació.

Al·ludir al risc de fuga –quan s’acabaven de presentar voluntàriament– sembla absurd, a part de difícil d’acomodar jurídicament, igual que esgrimir el perill que continuïn delinquint. ¿Si els deixava marxar se n’anirien a preparar –creu la senyora Lamela– un altre referèndum com el de l’1-O? ¿O tornarien a declarar la independència?

Per descomptat, la decisió va aixecar una –una altra– gran onada d’indignació, la més gran fins ara a Catalunya. Tot i que era una cosa que es temia, l’independentisme –i els demòcrates en general– van quedar atònits, genuïnament perplexos davant el que va passar. Des d’un punt de vista polític, el fet resulta encara menys lògic. A unes quantes setmanes de les eleccions convocades per Mariano Rajoy –en les quals PDECat, ERC i CUP han de participar, sigui junts o separats–, els empresonaments proporcionen més raons a l’independentisme. I l’empenyen a la mobilització, augmentant, per tant, les possibilitats que Ciutadans, PSC i PP rebin un aspre revés a les urnes. És com si Maza i Lamela treballessin per a l’independentisme, exercint d’irrefrenables piròmans.

Pel seu compte i risc

Pel seu compte i riscArribats a aquest punt s’obren dues hipòtesis. La primera passa per suposar que, com jura i perjura Maza, ell i la jutge actuen no al dictat del Govern del PP, no al servei d’una estratègia teledirigida, sinó pel seu compte i risc. De manera independent. Això ens porta a concloure que som davant, per dir-ho diplomàticament, de dos irresponsables –no és possible, atesa la mesura del desastre, pensar que assistim a una exhibició d’evident ineptitud– als quals les conseqüències dels seus actes no els importen gens.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Però l’alternativa, desgraciadament, no és millor. Si tot respon a una estratègia dissenyada i dictada des del Govern de Rajoy, forçosament el PP havia de preveure l’enorme indignació que estava a punt de tenir lloc a Catalunya. Malgrat això, no obstant, es va decidir activar el pla.

Vaig una mica més enllà encara: ja que s’ha de descartar que el PP pretengui que l’unionisme-espanyolisme s’enfonsi en les eleccions catalanes, s’ha d’entendre que espera l’excusa per impedir a l’independentisme, o a una part d’aquest, concórrer al 21-D (hi ha qui tem qualsevol altre tipus d’adulteració, fins i tot la suspensió dels comicis). D’alguna manera, la il·legalització o la prohibició de presentar-se a les eleccions seria el moviment necessari, alhora que complementari i compensatori, a l’empresonament dels consellers i conselleres del Govern. Una monstruositat.