D'ironies, les justes

Ja ho va dir Woody Allen en el seu moment: comèdia és igual a tragèdia més temps. I encara falta temps perquè puguem riure del que està passant al nostre país. Una té molt sentit de l’humor. L’humor em salva la vida pràcticament cada dia. Intento ser positiva i buscar l’altra cara de tot, però a vegades la cosa es complica tant que és millor o bé posar-se molt seriosa o bé no dir res.

Notícies relacionades

El Nord-oest es vertebra

Compromís amb el Nord-oest

¿Per què dic això? Perquè l’altre dia vaig caure a les xarxes d’un grup d’ultres que em van atacar per terra, mar i aire (Twitter, Facebook i Instagram) per la mala interpretació d’un tuit que ja vaig esborrar i pel qual vaig haver de demanar disculpes. No tenia per què fer-ho. Si la gent no entén les ironies o els dobles sentits, el problema és d’ells ¿no? Això pensava, fins que vaig començar a rebre amenaces fortes. Ràpidament vaig neutralitzar el tema, perquè es tractava de quatre friquis amb poques llums. No em va importar demanar perdó, però em va espantar molt la reacció d’algunes persones. Em vaig adonar que no és moment d’ironies. Que s’ha d’anar amb molt de compte amb el que un diu o escriu. Una falta, una coma mal posada o una frase fora de context en un llarg fil de Twitter et poden fer caure en un problema molt gros. I més quan tu vas de cara amb el teu nom i la teva foto. Els que ataquen, els radicals, acostumen a amagar-se en perfils falsos.

¿Quan regularitzarem això d’una vegada? ¿Un compte de Twitter per persona i DNI? El que em va passar a mi va ser un tonteria, però em va deixar mitja nit sense dormir. No vull ni pensar el que han de passar algunes persones com la pobra actriu Anna Maruny, protagonista de l’espot Help Catalonia que s’ha vist obligada a tancar tots els seus perfils en xarxes socials. Ella, que ni tan sols fa d’ella. ¡És una actriu! Doncs entrin a Twitter i posin el seu nom al buscador. Fliparan. No són temps per a ironies ni per a res. Potser ja és hora de deixar de parlar de política a Twitter uns dies i que els bojos, ultres i babaus es quedin sols i es destrossin entre ells. Potser així es desintegren.