Un estat mental

Catalunya es mou entre el surrealisme, l'esperpent i l'absurd després de la declaració d'independència i la intervenció de l'Estat

Es llegeix en minuts
Un estat mental

Així que la dimensió desconeguda era això. En la magnitud ignota en què es va endinsar Catalunya després de la declaració unilateral d’independència i la intervenció constitucional de l’Estat reverberen el geni de Dalí, donant els últims olis a El gran masturbador, i el talent de Valle Inclán, observant les imatges deformades als miralls del carreró del Gato. També ressona en aquesta dimensió el ressò vitriòlic de La cantant calba de Ionesco. 

Entre el surrealisme, l’esperpent i l’absurd es mou el joc. Un Parlament amb prop de la meitat dels escons buits declara però no declara la independència. Aquesta tampoc és oficialitzada al Butlletí Oficial del Parlament ni al Diari Oficial de la Generalitat. L’aprovació es porta a terme mitjançant vot secret perquè els diputats independentistes puguin eludir possibles responsabilitats penals, mentre que els seus líders, amb el president deposat al capdavant, criden la població a oposar-se a la intervenció de l’Estat, conscients que la resistència popular que demanen pot acabar en sancions, almenys en el cas dels funcionaris públics, per pacífica que sigui la resistència a la intervenció estatal.

El president deposat no es dona per assabentat de la seva destitució, però tampoc es manté ferm al seu despatx oficial. En comptes d’això, passa el cap de setmana de fira a Girona. Diumenge, després de la gesta del Girona davant el Reial Madrid, tuiteja: «La victòria del @GironaFC sobre un dels grans equips del món és tot un exemple i un referent per a moltes situacions». Una emoticona fent l’ullet remata la frase.

A aquelles hores, el magma independentista dona senyals d’estar desanimat, desorientat, grogui. Havia sigut instruït en la consigna que aconseguir la independència era com bufar i fer ampolles, i ara resulta que, després d’haver aconseguit  la meta somiada, el seu estat major no respira. La república catalana no és més que un estat mental. La diputada de la CUP Mireia Boya així semblava anticipar-ho la vigília en un tuit que semblava beure al mateix temps del lingüista George Lakoff  i de l’esotèric Iker Jiménez: «La república també es construeix amb un nou marc mental lliure del 155 imposat. Utilitzeu bé temps verbals i paraules. Acatareu o no mentalment».

Et pot interesar

Ahir, primer dia hàbil de la nonata república independent, 48 hores després d’haver cridat la població a la resistència, Puigdemont apareix amb cinc dels consellers destituïts a Bèlgica. Allà va ser expulsat Francesc Macià el 1927, després de la fallida incursió de Prats de Molló.

Els sis destituïts busquen empara a Bèlgica, potser asil. Les pretensions de Puigdemont a Brussel·les tenen un futur molt incert, tot i que revelen la intenció de forçar la internacionalització de la seva causa durant la campanya electoral. De moment, el que va aconseguir és eclipsar  que els exconsellers no estan atrinxerats als seus despatxos, que el Govern ha desembarcat sense incidents i que ERC i el PDECat aniran a les eleccions convocades per Rajoy.