¿Fem un ús estratègic de les xarxes socials?

De la mateixa manera que molts ajuntaments tenen un pla 'smart city' i les empreses un de transformació digital, les persones hem de tenir el nostre pla d’estratègia propi en xarxes socials o en l’àmbit digital.

Els projectes 'smart' de les organitzacions estan basats tant en la gestió de grans volums de dades (amb l’objectiu de prendre decisions més intel·ligents) com en la presència estratègica a les xarxes socials (orientada a projectar una imatge de marca, a gestionar la comunitat de clients i a promocionar projectes o productes concrets). ¿Les persones fem un ús smart de les xarxes socials?

La ciutadania ha pres consciència del seu poder d’influència i per això participa en les xarxes socials tractant assumptes polítics i socials. Cada vegada més, els nostres contactes publiquen a les seves xarxes, o fins i tot ens envien per missatgeria, continguts sobre temes d’actualitat. Moltes persones creen les seves campanyes fent servir les xarxes amb una finalitat social (change.org, la  plataforma de peticions del món, en té nombrosos exemples).

D’altra banda, s’ha de pensar que la vida laboral de les persones serà molt més dinàmica, i per tant menys estable. Pràcticament no trobarem persones amb una trajectòria professional en només una o dues empreses, i proliferen les persones que treballen de manera autònoma per a més d’una empresa. En aquest entorn dinàmic, prenen importància els usos estratègics de la presència digital per tenir oportunitats laborals.

En aquest cas es tracta de fer un ús de les xarxes socials de forma estratègica com a comunicació de marca professional, és a dir, considerar-se a si mateix com una marca per aconseguir més èxit en les relacions socials i professionals, i fer servir  aquests espais per complir objectius professionals com ara aconseguir un lloc de treball, mantenir-se en l’actual o tenir consideració de referent d’una matèria. I ser conscient que no es tracta solament de la nostra acció proactiva en un moment determinat, ja que en els processos de selecció les empreses analitzen les xarxes socials de candidats i busquen perfils que hi destaquin.

Cal tenir una bona xarxa de contactes i saber-los gestionar en la societat digital. Diversos teòrics van demostrar fa més d’una dècada el valor econòmic dels diferents coneixements, entre ells el coneixement tàcit. ¿Saber qui?, ¿qui sap què? i ¿qui sap com fer què?

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

El valor d’aquest coneixement inclou un conjunt de relacions socials per accedir i utilitzar eficientment tota aquesta informació. La xarxa permet la transmissió de coneixements tàcits. La participació en xarxes socials, en concret en grups de 'networking', és un bon exemple en què la base de l’intercanvi és coneixement tàcit, i és per això que és important per a les nostres oportunitats professionals com a individus.

Per tot plegat, més enllà de la participació ciutadana, en què la ciutadania té més poder de comunicar tant en política com davant les empreses, les persones haurien de ser més conscients de la importància de l’ús de les xarxes per a la seva trajectòria professional i cuidar aspectes com la marca personal o la nostra xarxa de contactes.