Anar al contingut

tu i jo som tres

Sarcasmes sobre el 155 que ve

Ferran Monegal

Efervescències, especulacions, sarcasmes i bromes variades sobre la possible aplicació de l'article 155, la intervenció de la Generalitat i la destitució dels seus membres. Segons Wyoming i Dani Mateo (El intermedio), la primera mesura de Rajoy serà obligar TV-3 a emetre pel·lícules de Manolo Escobar ininterrompudament. També adverteixen que Bertín Osborne serà investit nou president, i que Oriol Junqueras no serà inhabilitat: només haurà d'espanyolitzar el seu nom i passar a dir-se Aurelio El Junco. Home, El Junco és un baladista gitano de colossal èxit en els ambients de la progressia cool i clients de gasolineres que té dos temes fabulosos que es diuen Celos Hola mi amor. Aquesta última cançó comença dient: «Hola, mi amor, tengo que hablar contigo / Estoy cansado, estoy hecho un lío / Dime mi amor que es lo que quieres de mí / y no me hagas sufrir». És una lletra que potser Junqueras ja l'hi ha cantat a Soraya alguna vegada, en aquelles pintoresques reunions que van mantenir a finals del 2016 i principis del 2017. O sigui, que dir-li Junco a Junqueras, malgrat el barbarisme, té un fons transcendent.

Però el disseny del nou Governque més ens ha agradat a casa és el que ens va presentar a Està passant (TV-3) Òscar Andreu. Segons les seves investigacions, la presidenta de la Generalitat serà Soraya directament, i els consellers seran un grup de criatures anònimes transformades totes en ocellets PiolínÒscar Andreu va advertir que en cas que Soraya se'n cansi i abandoni, es farà uncàsting entre tres qualificats polítics que ara estan a la reserva: Josep Piqué, Josep Borrell Josep Antoni Duran Lleida.

Totes aquestes sarcàstiques escenes que ara inunden TV-3 i La Sexta són l'expressió humorística sobre Catalunya com a focus d'atenció. Les dues cadenes li han donat la volta a les seves programacions i es dediquen al seguiment del problema català gairebé com a monotema. El modus operandi de totes dues, informativament parlant -fins i tot humorísticament parlant-, és divergent. Cada una projecta missatges segons la seva òptica. Però les uneix Catalunya com a objecte d'observació. Això els ha proporcionat audiències enormes. La falta de cintura, i d'intel·ligència, de les grans cadenes (TVE, T-5, A-3) les ha deixat out, pràcticament fora de l'actualitat política del moment.